Si no fos perquè conec detalls de la biografia de Ramon Tamames, ampliada aquests dies amb altres matisos, hauria dit que el vell militant del PCE va acceptar la candidatura de la moció de censura, perquè VOX no pogués fer una tercera fins d’aquí a dos anys, però estudiat l’evolució biogràfica-política de Tamames, m’inclino per pensar que ha estat una qüestió de vanitat, d’enyorança de protagonisme o ves a saber que…, potser d’avorriment de viure una vida analgèsica. Sánchez Dragó, un atabalat exmilitant comunista, que també ha fet una travessia de la dreta cap a l’extrema dreta, s’ha afanyat a dir que l’artífex dels contactes entre Tamames i VOX va ser d’ell. A mi m’agrada més la travessia de la ruta de la seda.
Tothom sap, de moment, que la moció de censura té poques possibilitats. Una cosa són les divergències entre els partits afins o fins i tot entre els dos partits del govern i una altra és caure en mans d’aquests col·legues. Qualsevol s’arrisca a aquestes aventures que podrien acabar amb tota mena de drets i avenços socials.
Jo de moment, he buscat el llibre Introducción a la economia espanyola i el tinc damunt de l’escriptori, preparat per… He de confessar que el vaig llegir a fragments. El dia que Tamames defensi la moció de censura, m’agradarà escoltar els arguments que fa servir i quan facin un descans, agafaré el llibre i sortirà per la porta.
Al davant del meu domicili, hi ha un Casal que tenen llibres per intercanviar, per emportar-se… El dipositaré allà, perquè qui vulgui l’adopti. L’esquerra no crema llibres.
