GRADUADA

Ahir tarda, al xat familiar, la meva germana, 63 anys, va penjar ben satisfeta, junt amb l’emoticona corresponent, que ja s’havia graduat.

Aquesta sembla una petita comunicació però em va fer pensar en temes de més profunditat. Una dona que no va poder graduar-se al seu moment perquè ajudava als pares en el negoci. Que va formar una família i ha cuidat d’uns fills. Que treballant i a les darreries de la seva vida laboral ha dedicat moltes hores a l’estudi, la lectura, l’anàlisi de textos, inclús s’ha atrevit amb crèdits innovadors. Que ha esmerçat esforços en una titulació ja no li servirà per la seva vida laboral ni per a incrementar el sou.

De ben segur que són  imprescindibles els argumentaris teòrics  que apuntalen els drets de les dones en un mon igualitari però hem de donar valor als petits fets que en són una mostra. Aquest que explico fa evident que les teories feministes i les polítiques de gènere donen els seus fruits, potser no sempre amb grans escarafalls i estridència però si poc a poc, pas a pas.

Per cert, un incís, igual que els partits socialistes i comunistes del segle XIX han evolucionat i s’han adaptat als temps, potser comencem a pensar que les ideologies feministes de les nostres filles tampoc són les mateixes del segle passat.

També aquesta graduació ha estat possible perquè disposem d’un sistema universitari que s’ha estès en el territori i gràcies a la tecnologia ha arribat a les llars, que malgrat les dificultats, permet l’accés a diferents col·lectius i està oberta a la diversitat de necessitats personals dels estudiants sense perdre el rigor intel·lectual.

Queda feina a fer en polítiques de gènere i en la millora del  sistema universitari. Cal bastir el marc normatiu de les polítiques de gènere perquè cap opció ideològica pugui tirar-les enrere, cal seguir conscienciant a homes i dones que una societat igualitària és millor per a les dones i també pels homes, cal donar oportunitats a les dones que volen demostrar la seva vàlua i tenen més dificultats, cal aproximar la formació universitària al mercat laboral, caldran segur més beques i també oferir opcions alternatives que gaudeixin d’igual respecte i reconeixement.

Tot això no em treu de sentir-me orgullosa d’un país que aposta decididament per l’empoderament de les dones, d’un país compromès amb la Universitat i l’Acadèmia, i està clar, molt i molt orgullosa de la meva germana quan ahir va penjar al xat “Ja m’he graduat”.