La rambla de Catalunya, concentrada entre el carrer d’Aragó i la Gran Via de les Corts Catalanes, va ser durant els mesos d’estiu de l’any 1974 l’espai protagonista de la MAN (Mostra d’Art Nou). Patrocinada per l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona, aquesta edició va ser una mostra d’automòbils en la que hi era present el luxós model Dodge Dart pel qual l’empresa Barreiros, coneguda pels camions que fabricava, havia apostat per introduir-se en el mercat dels vehicles de turisme. MAN va comptar amb la col·laboració especial de SEAT que aprofitaria l’exposició com un gran aparador publicitari dels nous utilitaris 127 i 133, aquest darrer era la moderna concreció del popular model 600 que havia omplert totes les vies públiques arreu del país.
El mes de juny d’aquell any havia servit d’avantsala de la MAN, en agrupar-se les galeries Adrià, René Métras i Dau al Set per exhibir l’obra dels artistes seleccionats. Els continguts expositius van tenir la seva continuïtat amb la immediata exposició dels vehicles modificats i transformats. La MAN 1974 tenia un rerefons polític i històric molt convuls. Espanya era un bullidor de clams de protesta i de demandes de llibertats perdudes, especialment les del dret a expressar-se, a manifestar-se públicament, a l’associacionisme, a l’existència de grups polítics i sindicals així com del reconeixement d’aquells prohibits i perseguits. La politització estava a l’ordre del dia, els artistes no n’eren pas aliens sinó que amb les seves obres manifestaven el seu inconformisme, la seva lluita junt amb una forta voluntat de ruptura i de transgressió. Els missatges polítics i socials inherents en les seves creacions eren part del motor de rebuig de la dictadura, de la seva estructura i administració, així com dels seus cossos jurídics i policials.
Així les coses, Jordi Pericot es va exiliar a França, primer a Tolosa de Llenguadoc i finalment a París, ciutats en les que a banda de seguir formant-se podia i era capaç d’expressar-se i manifestar-se a través de les seves obres. Ja retornat a Barcelona, quan Amèlia Riera li va demanar de participar en la MAN del 1974, Pericot no va dubtar gens en convertir el seu SEAT 133 en un model de lla lluita contra les actuacions policials, fent de la seva intervenció un happening públic en mig de la rambla de Catalunya. Va pintar la carrosseria amb un color blau grisenc, per acabar omplint-la de poliuretà carbassat, el mateix color dels vòmits. Pericot havia creat noves formes, unes figures abstractes per la seva pròpia morfologia, que s’havien de veure voltant-les i gairebé ficant-hi dins. La reacció oficial no es va fer esperar i la Policia Nacional va intervenir requisant el seu SEAT 133 que mai el recuperaria l’artista. Pericot havia pintat en la porta del conductor 90–1C14, el títol de la seva obra, amb un cert esperit críptic tot i que permetia perfectament llegir-lo com a POLICIA. Així mateix, la policia va fitxar en Jordi Pericot al temps que l’hi retirava el passaport. Arran aquests fets, el col·lectiu Grup de Treball no va dubtar en escriure una llarga nota expressant el seu enuig envers la intolerància i la incomprensió d’una manifestació artística que, amb el títol començat per la paraula ‘Aclaraciones’, va fer pública en el Diario de Barcelona. Gairebé cinquanta anys després, el SEAT 133 s’ha reconstruït exactament igual al que va ser a la rambla de Catalunya i ara forma part de la col·lecció de la Universitat Pompeu Fabra a Ca l’Aranyó.
Jordi Pericot, retirat de les aules universitàries i de les escoles de disseny, ha pogut veure com aquell cotxe reivindicador i fidel expressió de l’antifranquisme i la seva lluita, es pot veure des del setembre del 2022 en els espais comuns exteriors de la universitat en la seu que te en l’antiga fàbrica Ca l’Aranyó, instal·lació industrial barceloní que es conserva reflectint el model d’arquitectura fabril de Manchester. Per acabar, direm que a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona es poden veure les fotografies que Eduard Olivella va fer de tots els vehicles exposats a la rambla de Catalunya durant la MAN 1974.
Carme Grandas
Historiadora de l’art
Bon dia, hi ha manera de saber de qui son els altres vehicles de l’eposició? Tinc algunes fotos però no sé de qui son. Moltes gràcies