Recordant les municipals de 1995

Aquests dies, parlant tant de les municipals de l’any que ve, no s’ha parlat prou (o gens) d’unes eleccions locals històriques per als progressistes de Barcelona: les del 28 de maig de 1995. Aquells comicis ratificaren Pasqual Maragall com alcalde de la ciutat, encapçalant per quart cop consecutiu la llista del Partit dels Socialistes (1983, 1987, 1991 i 1995). El PSC va rebre quasi 350.000 vots i els seus socis de govern, Iniciativa per Catalunya, en van obtenir gairebé 69.000.

Curiosament, les esquerres van ser més votades el 95 que no pas el 91, quan aleshores només faltava un any per als Jocs del 92 i teòricament havien de rendibilitzar la reforma que la ciutat estava experimentant. Llavors el PSC va rebre el vot d’uns 329.000 ciutadans i ICV de 49.000.

Els resultats del 1991 van significar 19 regidors per al bloc progressista: 16 per al PSC i 3 per a ICV. Aleshores, com ara, el consistori el formaven 41 regidors; per tant, tenir un govern de 19 regidors et donava una quasi majoria absoluta, amb la qual continuar transformant els districtes, els barris i els carrers.

La dreta, Convergència i Unió, va apostar fort per assolir l’alcaldia: van presentar com a cap de llista ni més ni menys que Miquel Roca Junyent, aleshores el segon de bord de CiU i un dels pesos pesants de la política catalana de l’època. Segurament això fou un factor de mobilització de l’electorat d’esquerres: veure i témer com CiU tenia opcions reals de fer-se amb la vara d’alcalde.

Òbviament també van influir les ganes de la gent de premiar a qui tan bé havia liderat els JJOO del 92, un esdeveniment que, com tothom recorda, va sortir rodó, ens va projectar al món i ens va dotar de l’orgull de ser barcelonins i barcelonines.

Xavier Barberà

Filòleg

@xbarberam

Deixa un comentari