Vulcanòlegs

lava flowing

Ja s’han complert dos anys de l’inici aquí, a Espanya, de la Covid-19. Dos anys en què també s’ha consolidat una manera de ser i de fer a xarxes socials, en la que tots, com els opinadors dels magazins televisius de la tarda, som especialistes en tot. Doncs si, al març de 2020 van començar a aparèixer viròlegs d’entre les pedres. El seu currículum, pel que tuitaven era impressionant: immunòlegs, neuròlegs i politòlegs tot junt, que et feien pensar que com podia ser que no estiguessin formant part dels serveis d’intel·ligència mundials de tant que sabien. Aquests mateixos, posteriorment, amb el volcà de la Palma, van adquirir el títol de vulcanòlegs, i ara, amb el conflicte entre Rússia i Ucraïna demostren els seus dots com a geoestrategues sense cap mena de pudor.

Saber de tot no dic que sigui una cosa nova, de fet és tan vella com ho són les tertúlies de copa i puro dels dinars familiars. Som éssers socials i què millor per socialitzar que parlar d’allò que passa. Qui no hagi pontificat mai, que tiri la primera pedra. Però si que crec que a les xarxes socials, en la que molta gent es propensa a establir càtedra, a defensar una única i pura veritat, s’ha consolidat el cunyadisme a nivells estratosfèrics, i aquest malauradament no es queda entre les quatre parets del menjador.

Ara, sota perfils de noms diversos, que amaguen persones de carn i ossos, pots llegir les dissertacions i opinons de gent d’arreu del món. I si això hauria de ser un fet positiu, que ens permetés créixer cultural i socialment, i accedir a tenir més informació per conformar un pensament propi, la realitat és que també ha fet que el cunyadisme s’uneixi per combatre amb odi tot aquell que opini el contrari del que ells defensen.  La cultura de la cancel·lació és justament això: invalidar una persona perquè les seves opinions no són com les teves amb el detall que a més, no es necessita debatre sobre els motius pels quals consideres algú equivocat, sinó que simplement pots demanar-ne el boicot, insultar-lo i enfonsar-lo en la misèria pel simple fet que no pensa com tu.

Dues són les coses que es posen en extinció amb aquests comportaments: la primera, la llibertat d’expressió i la riquesa intel·lectual que et facilita formar part d’un debat basat en l’argumentació, l’intercanvi de percepcions i la crítica constructiva. El segon: l’esquerra. Si, l’esquerra, perquè veure com alumnes del màster de gènere i comunicació (gens sospitós de ser de dretes), cancel·len a una professora experta en gènere i comunicació i fundadora del mateix màster,  per ser crítica amb la concepció del gènere i sexe que estableix la teoria Queer només converteix aquestes persones en policies del pensament, al més pur estil 1984 i les fa ser còmplices d’un discurs d’odi que aquest sí, és real, per la manca d’arguments, al que elles diuen combatre.

Lu Pablo

Periodista

@lupabv

Deixa un comentari