Com viuen els russos la guerra?

“Cada dia intento dormir una mica més. Necessito somiar. Però desperto i torna la realitat. Una realitat horrible, carregada de dolor i de mort”. Qui explica això és la Snezhana. Viu a Sant Petersburg, però té família a Ucraïna i fa dies que no en sap res. La darrera notícia que va tenir és que eren amagats a un soterrani per escapar dels bombardejos. Ocupa el seu dia consolant als seus amics, als seus fills, als seus néts, als parents que li truquen constantment des de països d’arreu del món. Però arriba un moment que l’energia s’acaba. “Molts dels meus dies acaben amb un atac de nervis. Sento que el dolor i la tristor m’empenyen cap a un forat negre ple de desesperació i de dolor. Miro la Sofia que tot just ha fet dos mesos i veig amargor en el seu futur”.

L’Snezhana no va a les manifestacions contra la guerra que tenen lloc cada dia a Rússia malgrat les detencions. Solament ahir es van produir més de 3.500. Alguns dels arrestats cantaven l’himne ucraïnès mentre se’ls emportava la policia. Però tampoc ens enganyem, les protestes no són el més habitual. La majoria dels russos fan costat a Putin i no perquè estiguin a favor d’una guerra que veuen absurda, sinó perquè qualsevol rastre d’informació lliure ha desaparegut. Només queden uns canals oficials pels quals no hi ha cap guerra, només una intervenció que se centra a Lugansk i Donestk, on no hi va haver baixes reconegudes fins que el govern ucraïnès va publicar una pàgina web on es recollien les imatges dels soldats russos morts i ferits. La pàgina va ser ràpidament censurada, però de tant en tant alguna mare russa rep una trucada provinent d’Ucraïna informant-la sobre on pot passar a recollir al seu fill.

Putin veu que la seva popularitat no creix i que la població no està per la guerra. Així que ha decidit aglutinar-la a través de la por a una amenaça exterior. Els russos veuen que les sancions econòmiques fan que no puguin treure diners dels bancs, que les botigues on compraven han tancat o com les hipoteques de les seves cases han crescut de forma escandalosa, mentre els seus rubles valen cada cop menys. La culpa de tot és d’Occident.

“Sembla que a Europa ha començat una histèria antirrussa, o només ens ho sembla a nosaltres?”, pregunta Mikhail des de Moscou abans de fer un repàs dels seus greuges. “El director d’orquestra Valery Gergiev ha estat acomiadat del Conservatori de Munich per no expressar la seva condemna a les accions de Rússia, el mateix ha passat amb la cantant Anna Netrebko a l’Scala de Milà. La televisió es recrea amb notícies d’estudiants expulsats de les universitats, de clients a qui es nega la consumició als cafès i als restaurants europeus o de camioners assassinats per ser russos”. Mikhail es pregunta si tot això és cert, s’inclina a creure-ho tot i conclou que “amb coses com aquesta la televisió russa no necessitat de notícies falses per intoxicar. A Moscou existeix la sensació que a poc a poc la por al règim i la imatge amenaçadora que es ven d’occident poden acabar per aglutinar al voltant de Putin fins i tot a aquells que l’odiaven i mai no van donar suport a la seva política”.

Mikhail no perd el sentit de l’humor i recorda les seves dues exclusions favorites, “els gats russos han estat expulsats dels concursos internacionals de bellesa felina i el roure rus de la finca Turgenev ha estat eliminat com a espirant a l’arbre europeu de l’any. A més, si hem de ser justos, cal reconèixer que aquí també s’acomiada gent de la feina a causa de les seves opinions polítiques, a l’actor Marat Basharov l’han fet fora del Teatre Estatal, de Moscou per parlar públicament en suport de la política del govern rus”. Rússia és així. La guerra no existeix i no es parla d’ella ni que sigui per beneir-la.

Mikhail acaba amb un comentari esgarrifós. “En alguns llocs de Moscou s’estan provant refugis nuclears i a la feina expliquen com actuar si veus la llampada d’una explosió atòmica per la finestra”. La sensació que una amenaça d’Occident va de bo es construeix amb coses així.

Truco horroritzat a l’Olga, que també viu a Moscou, per saber si és veritat. Em tranquil·litza. Diu que ningú està provant cap mena de refugi, que evidentment es parla del tema, però que la vida és tan normal com pot ser en una situació com aquesta. Que tot passarà i acabarà bé. Decideixo creure-me-la.

Jaume Moreno

Periodista

@emetent

Deixa un comentari