Els britànics estan patint les conseqüències del Brexit. Era de preveure que no tot serien flors i violes, però els polítics impulsors del trencament amb Europa només en cantaven les excel·lències. On és aquell munt de diners que s’estalviarien i que es destinarien al plomat Sistema Nacional de Salud? Fins i tot el fatxenda d’en Nigel Farage va reconèixer després que tot era una “trola”, però es va quedar tan tranquil!
És una llàstima que ara els anglesos ho hagin de passar malament, però tots els divorcis tenen conseqüències i partir peres acostuma a ser molt car. Els ‘brexiters’ no els van advertir de les repercussions. També els independentistes només ens pinten una Catalunya color de rosa on, quan ens hàgim desfet de la pèrfida Espanya “que ens roba”, cantarem i ballarem sota una pluja de mannà. Ningú no ens explica quins són els sacrificis i les dificultats que comportaria el trencament. Les persones que ho qüestionem, que ens ho preguntem, no trobem respostes.
Al Regne Unit, la manca de treballadors estrangers, conductors dels camions cisterna, provoca el desproveïment de les benzineres. I, en una reacció en cadena, l’escassetat de benzina produeix fallades en el subministrament de productes i de medicines i paralitza tot un seguit d’activitats. Tot plegat fa pensar! He trobat especialment surrealista, gairebé entranyable, la notícia d’un circ britànic que està buscant desesperadament pallassos per al seu espectacle. Molts dels seus treballadors eren europeus i no han tornat després de la pandèmia. Ara no poden fer la funció. A Catalunya això no ens passaria perquè els pallassos serien els primers a tornar. Aquí, de moment, la funció continua.
