Vivim temps de periodisme monotemàtic, però de tant en tant, escoltem alguna notícia diferent plena d’esperança i de solidaritat.
Primer la vaig escoltar. Uns dies després vaig escoltar una altra que tenia relació i vaig buscar les versions escrites. El jove David Aguilar, de dinou anys, estudiant de Bioenginyeria de la Universitat Internacional a Catalunya, va néixer sense una part del braç. S’ha construït el seu quart braç robòtic amb peces de Lego i quan acabi els estudis vol dedicar-se a construir braços articulats per a qui els necessiti. Ha rebut molts reconeixements. Ha donat conferències i és conegut a Youtube on té un espai per parlar de les seves creacions. Al mes de setembre, la premsa es va fer ressò d’una petició per part dels pares de Beknur de França d’una pròtesi articulada per al seu fill de vuit anys. Deu minuts de construcció, quinze euros de cost, uns minuts de pràctica per utilitzar-lo i la cara del Beknur s’il·lumina i la seva canvià.
La segona és una ONG espanyola que fabrica pròtesis impreses en 3D que es diuen trédesis destinades a col·lectius vulnerables de tot el món de forma gratuïta. A la pàgina de l’entitat expliquen que hi ha 83 milions de persones al món que no es poden permetre cap pròtesi convencional que els millori la vida. A Espanya, més de 90.000 persones. Han lliurat trédesis a Espanya i a les zones en conflicte de més de 40 països… També ajuden a formar professionals in situ amb aules internacionals en disseny i impressió en 3D. Fan el seguiment dels casos… Sense aquestes iniciatives, les vides de moltes persones serien més limitades i han demostrat que són factibles i a l’abast de tothom.
La pàgina web per més informació és: ayúdame3D.org. Ajudem-los, encara que sigui divulgant el que fan aquests joves.
