Intrusisme

Que el “feminisme” està de moda és un fet: fins i tot les grans marques han tret samarretes on ens diuen que tots hauríem de ser feministes. Que cal diferenciar el que és “feminisme” així entre cometes, del que és el feminisme real, també és cert. I és que dins el mot feminisme hi ha molt d’intrusisme, sigui involuntari, sigui intencionat per tal d’afeblir-lo, trencar-lo per dins i seguir perpetuant una desigualtat que va molt bé per al sistema neoliberal en el que ens trobem.  Només cal anar a una llibreria i mirar la secció de feminisme(s), per comprovar com s’hi troben llibres de Judit Butler, Amarna Miller o Despentes, defensant que sexe és igual a gènere, el porno o la prostitució.

No és fàcil distingir el gra de la palla. Ser feminista no és només una afirmació, és informar-te, estudiar, tenir esperit crític,… i tenir tots els sentits alerta per descobrir aquelles trampes que el sistema et vol colar. I és quan tens tots els sentits alerta quan comences a adonar-te’n de la magnitud de la tragèdia i la doble veritat en la que ens movem. Te n’adones que influencers suposadament feministes que segueixes per xarxes frivolitzen sobre problemes estructurals enlloc de denunciar-los.

Un d’aquests problemes per exemple, és el de la fertilitat. Com a dona de 36 anys que sóc, fa uns anys que van començar a aparèixer en el meu ordinador anuncis publicitaris de maternitat, bolquers i altres coses relacionades amb la criança (un fet que dona per a un article a part). Relativament fa poc també, van començar a aparèixer anuncis perquè comprovés quin era l’estat de la meva reserva ovàrica. A més, el tema de la reserva ovàrica és recurrent en les converses amb amigues que per algun motiu o altre no han tingut fills i manifesten la seva voluntat a tenir-ne en un futur. La idea que engloba aquestes converses és el fet de pensar que a les dones “se’ns passa l’arròs”. Però per què ens culpabilitzem? Per què hem passat a tenir fills tan tard? Doncs per la manca d’estabilitat laboral, per la por a perdre la feina, per les diferències de tracte amb els nostres companys masculins que ens fan patir per la nostra carrera professional, perquè cada cop més grans podem formar la nostra família… en definitiva, per la manca de treballs dignes estables i ben pagats. Per això, no és de rebut veure com a les xarxes socials d’una influencer suposadament feminista apareix una col·laboració pagada anunciant una clínica privada de fertilitat parlant sobre com les dones tenim una “Edat social” que no té per què correspondre’s a la nostra edat biològica.  Parlar d’Edat social és la manera de culpabilitzar-nos, de considerar-nos immadures, i d’amagar els problemes reals que hi ha darrera el fet de no tenir fills”.