Qui diu que les notícies de la premsa són avorrides, monòtones, repetitives i poc originals? No és veritat. Si algú no les troba prou distretes que vagi a la secció de ciència que des de fa mesos trobem notícies relacionades amb l’Agència Espacial de Catalunya o la NASA Catalana que, a l’inici, algú es va poder prendre de broma, però que no ho és. La NASA Catalana és filla del Departament de Polítiques Digitals de la Generalitat per escurçar la bretxa digital al cel i a la terra. Bé, de la terra s’encarreguen molts altres també.
Tot quedava entre la realitat i la ciència-ficció fins que fa uns dies va sortir la notícia que la Generalitat enlairaria un nanosatel·lit des del Cosmòdrom de Baikonur (Kazakhstan). No és que ens hàgim agermanat amb Kazakhstan, sinó que l’estació més antiga del món, construïda a l’època de l’URSS permeten enlaire nanos a territoris que no són estats. Potser han posat en marxa l’economia circular del Cosmòdrom o no. Les instal·lacions s’han de reutilitzar o reinventar. Fa tres dies que s’havia d’enlairar, però encara està a la Terra. Quan llegiu aquestes ratlles no sé on serà.
El pressupost per als quatre anys és de 18 milions d’euros per sis nanos, sempre seran uns quants euros més, ja se sap! Les empreses encarregades són Sateliot i OpenCosmos aquesta última de la mà de Rafel Jordà des de (GB), millor dues que una, ja sabem el que passa amb els incompliments dels compromisos. El primer l’han batejat amb el nom d’Enxaneta uns nens del club super3, els propers ja es veurà. Els nanos tenen forma de petites caixes que pesen uns dotze quilos i tindran la funció de vigilar el canvi climàtic i impulsaran la connexió amb 5G, no sé què opinen els retractors del 5G. Ah, i l’aeroport de Lleida-Alguaire també participarà. Si altres territoris amb aeroports empantanegats en l’oblit s’animen, encara provocaran algun conflicte a pocs metres de la terra. Els nanos tenen una vida entre quatre o cinc anys. El conseller Puigneró ha calculat que els beneficis seran 1200 llocs de treball més i 300 milions d’euros. Les 30 empreses del sector passaran a 60. Ell n’està molt orgullós: ”Aquest país ha de treballar perquè en un futur no haguem de donar tantes beques menjador. Projectes com aquest ens ajuden”. Potser sí, però mentre esperem aquesta situació idíl·lica preocupi’s que els departaments corresponents paguin i incrementin les beques menjador i la Renda de Ciutadania.
