Avui intentaré explicar-vos, probablement amb poc d’èxit, uns dels misteris més grans de la humanitat, després del número pi i del de la Santíssima Trinitat.
L’energia elèctrica que ens arriba a casa por produir-se de vàries maneres: mitjançant carbó, nuclear o hidroelèctrica (les més barates), renovables (amb un cost intermedi) o mitjançant gas en centrals tèrmiques (la més cara). Tots les kw, independent del seu origen, van a parar a una xarxa unitària (gestionada per Red Elèctrica) i el preu diari es fixa mitjançant un subhasta que fins fa poc, era l’energia de més cara producció (la del gas) qui determinava el preu de les restants.
Complicat, oi?. Us posaré un exemple. És com si la subhasta del peix a una llotja de la costa catalana, el preu de tot el peix i marisc quedés determinat pel preu del producte més car. A veure: si la gamba vermella extra va a 90 euros/Kg, llavors el rap caldria pagar-lo a aquest preu (malgrat que normalment no arriba a 30) i també les sardines (quan el seu preu es situa sobre el 6 euros). Sembla demencial haver de pagar la sardina i el seitó a 90 euros/kg i estic convençut que aquest sistema rebria un rebuig immediat del mercat.
Doncs bé, bé això és el que s’ha fet durant molts anys amb el preu de la llum: el kw l’havíem de pagar a preu de gamba vermella (a preu de gas) malgrat que una part majoritària del nostre cistell fos rap i sardina (carbó i nuclear).
I ara, després del sidral que es va organitzar amb el pic del preu de la llum en plena onada de fred al gener, les coses s’han modificat: des de fa unes setmanes el que determina el cost del preu de la llum son les renovables en lloc del gas. És a dir, que ara paguem el rap al seu just preu, fins i tot la gamba vermella se’ns ha abaratit (veureu què poca gamba hi haurà a la subhasta) però, renoi, seguim pagant la sardina a preu de rap. És per estar contents?. Diria que moderadament: ja no ens humilien, ara simplement ens prenen el pèl.
I faig una pregunta ximpleta, com a beneit que sóc: no seria lògic que a la subhasta de l’energia féssim com a la subhasta del peix, que cada producte tingués el seu preu?. És a dir la gamba vermella, el rap i la sardina, cadascú amb el seu preu. Això voldria dir pagar l’energia segons els seu preu de producció i en la proporció que cadascuna s’aboca a la xara d’alta tensió.
Difícil d’entendre, oi?. Ja us he avisat. Mira que m’han explicat vegades això de la Santíssima Trinitat però no acabo d’entendre com a la vegada es pot ser pare, fill i esperit sant. Doncs tampoc entenc como es pot pagar la nuclear a preu de renovables o de gas. He conviscut molts anys amb el misteri de la Santíssima Trinitat i crec que em passarà igual amb el tema del preu de l’energia…al menys fins que els polítics importants no acabin als consells d’administració de les grans companyies (digueu-me malpensat!).