Emergència climàtica

L’emergència climàtica segueix cremant com una foguera de Sant Joan. Aquesta greu situació, provocada per l’egoisme i la falsa sensació de superioritat de l’ésser humà sobre la natura ens porta lentament cap a la destrucció de la vida en el planeta terra. Davant aquesta emergència, causant de les últimes crisis que vivim com a societat, ens hem traçat un full de ruta: l’AGENDA 2030.

Es el moment de canviar-ho tot i fer possible que els ODS i els seus valors siguin l’eix vertebrador de la nostre societat. Per fer això possible, nosaltres, com els grans consumidors dels recursos naturals, ens implica canviar la forma de com vivim i com funciona la nostra economies. La bona noticia es que molts d’aquets canvis no tenen res de catastròfic.

Una part de la societat nega aquesta realitat o inclús estan convençuts de què hem de seguir fent com fins ara (no canviant res) i confiar que aparegui en algun moment una solució tecnològica “màgica” que ens solucioni el problema. Tenim por al canvi i a la transformació que provocarà “la vacuna” d’aquesta crisi, és per aquest motiu que sempre “ens estem donem cinc minuts més” o llancem pilotes a la teulada del veí.

Fins ara l’emergència climàtica, mai ha sigut tractada com una veritable crisi per als nostres dirigents polits, inclús davant les grans evidències de què aquesta estan destruint vides. Els grans pactes i acords que realitzen tant en l’àmbit municipal com a escala internacional són vinculants i no s’haurien de signar per postureig. No podem permetre que tots aquests es quedin en paper mullat o inclús en un: “l’important és la intenció i que ho hem intentat”. Anem malament i ens queda poc temps per actuar

Hi ha moments en la vida i la història en què ens hem de conformar en donar petites passes i seguir cap endavant, però hi ha d’altres que hem d’anar ràpids. I ara és un d’aquests moments en què s’ha de córrer. A més si el que volem és afrontar el canvi climàtic mínimament a fons, les solucions han de ser també socials, no només hem de substituir la tecnologia per una de nova i més sostenible, sinó que hem d’incidir en l’àmbit social (política, economia, societat i cultura).

El repte, no passa simplement en reconèixer que necessitem gastar molts diners i canviar moltes polítiques, si no en poder convèncer-nos que hem de pensar d’una forma diferent (radicalment diferent) perquè tots aquests canvis siguin possibles. L’ésser humà s’ha mostrat disposat moltes vegades al llarg de la seva història a sacrificar-nos col·lectivament per fer front a mil i una amenaces.

És per a tot això que la societat i especialment les i els joves no hem de ser simples espectadors de tota aquesta transformació, ja que els polítics no són els únics que tenen el poder de poder per fer front aquesta crisi i actuar de forma valenta davant l’emergència climàtica.

L’agenda 2030, incita a la joventut a ser els líders d’aquesta transformació tant necessària per la supervivència de la vida. Tenim una mentalitat més radical i creativa per tal de poder dur a terme accions i protestes que potser una persona adulta no estaria disposada a fer. Tenim l’obligació de ser els líders d’aquesta transformació, hem de aconseguir una transició ecològica justa i de forma equitativa en tot el territori, ja que la nostra vida i la de les futures generacions està en joc.