No és cap secret que la sanitat, un dels quatre pilars del nostre Estat del Benestar, està passant per una de les seves hores més baixes. Gestionar una pandèmia mai no ha estat una tasca fàcil, però encara ho és menys després d’una dècada de retallades en diversos àmbits del sector. D’ençà el 2011, els governs conservadors, del PP a Espanya i Convergència i els seus aliats (amb les sigles del moment) a Catalunya, van anar restant recursos i afegint pals a les rodes al tercer millor sistema sanitari del món, només darrera de Hong Kong i Singapur.
Menys personal com a conseqüència de jubilacions no cobertes, ales d’hospitals i centres de salut de tots els nivells tancats, manca de material i d’altres limitacions logístiques han suposat posar la nostra sanitat al límit, col·lapsant les UCI’s i fent arriscar als i les professionals la pròpia salut per vetllar per la de la resta de la població.
Aquesta situació crítica, sumada a la negligència de determinats sectors de la ciutadania han aconseguit que diversos col·lectius de professionals de la salut alcin la veu reclamant quelcom bàsic: dignitat i seguretat a la feina i recursos suficients per poder acomplir-la amb l’excel·lència que els caracteritza.
Des del Govern Sánchez aquests clams no han passat desapercebuts. Per aquest motiu, a banda de les recurrents injeccions de fons al sector i les diverses instàncies a les comunitats autònomes en què es recomana la contractació de personal sanitari i la compra de recursos, els recentment presentats PGE, els més socials de la història d’Espanya, han multiplicat per deu la dotació del Ministeri de Sanitat. Novament s’ha posat l’accent en allò que veritablement importa desprès d’una dècada de pressupostos conservadors: la societat i la seva qualitat de vida.
Val a dir, però, que tot i la voluntat del Govern espanyol d’enfortir novament la Sanitat, les comunitats autònomes tenen molt a dir. Han de reorganitzar les seves prioritats i adonar-se que no és moment de fer política. En un moment en que la ciutadania continua en perill per un rebrot de la COVID 19, no és moment de permetre la lliure circulació ni el consum gastronòmic habitual per després criticar els increments de contagis. Tampoc és moment de tancar-ho tot, però malgastar uns fons més que necessaris a obrir ambaixades o crear una agència espacial autonòmica.
En moments com l’actual és necessari deixar de banda les ideologies i remar en un mateix sentit. De temps per discrepar, ja n’hi haurà. Ara és els dels Governs responsables i el de les oposicions constructives que miren pel país que tant diuen defensar.
Raül Martínez
Treballador Social
