Tres són els partits que tenen una comissió per tractar les violències masclistes: PSC, ERC i la CUP. Militants de les dues últimes formacions han protagonitzat últimament alguns casos. L’últim cas és l’agressió sexual de Quim Arrufat (2014) que es va resoldre o mal resoldre en una comissió interna. La resolució de conflictes i la reparació és una alternativa als casos de delictes lleus amb tres puntals: la voluntarietat, la confidencialitat i la imparcialitat, però anys més tard es trenca la confidencialitat i també caldria preguntar-se si les agressions sexuals són delictes lleus?
D’altra banda, el diari Ara té una bústia anònima per denunciar delictes i es fa una investigació. Un cop ha indagat i ha contactat amb el presumpte infractor perquè digui la seva, es publica la notícia. Fins aquí tot clar. L’Ara diu que es van posar en contacte amb Arrufat i no va contestar.
L’any 2014 la comissió va resoldre que Arrufat tenia limitada l’assistència als actes del partit per no coincidir amb la noia, així com pèrdua de presència mediàtica i realitzar un treball terapèutic, però l’any 2016 Arrufat entra a l’executiva del partit, suposadament per modificació de conducta… Un any més tard, una altra denúncia provoca una investigació que es concreta amb la sortida d’Arrufat de la CUP.
Costa molt creure les argumentacions de totes dues bandes perquè són molt poc clares. El que cal saber és per què després de tant de temps es trenca l’anonimat? A qui beneficia? El temps ens ho dirà. De moment farien bé en millorar alguns aspectes de la comissió i no dubto que hagin resolt satisfactòriament altres casos, però aquest no, aquest continua en obert…
