El virus segueix entre nosaltres i anem veient com evoluciona en el nostre context i nosaltres amb ell. A dia d’avui tenim tres evidències que ja comparteix tota la població:
1 – el sistema de protecció i vigilància de la salut és pobre i poc estructurat en el territori espanyol
2 – desprès de la coordinació general per part del Ministeri durant l’estat d’alarma, la evolució a les diferents comunitats autònomes ens revela que Catalunya i Madrid deixen molt que desitjar en el control de la malaltia. Improvisació, negació de la evidència, manca de professionals a l’abast, i empobriment del sector públic, conseqüència dels darrers anys de polítiques neoliberals.
3 – la capacitat destructiva d’un virus no controlat és devastadora i afecta a totes les àrees de la nostra vida: la llar, la feina, les relacions, la mobilitat, la estabilitat econòmica i la salut mental. Som essers biològics en un entorn biològic canviant i aquest fet ens iguala arreu del món i ens torna a la realitat de la nostra fragilitat.
Ara incorporem un nou escenari que ens torna a posar a prova: els infants a les escoles. Per sort, la simptomatologia es més lleu en aquest col·lectiu però son susceptibles d’encomanar-se del virus i, per tant de passar-ho a uns altres. Avui quasi un miler d’alumnes (970) han donat positiu a la prova PCR des de que varen començar les classes i un total de 10.594 alumnes i docents es troben confinats, el que equival a 602 grups escolars. Això representa un 6% de positivitat, un 1,5% menys que en el cas dels adults, el que ens dona certa tranquil·litat quan al control de la epidèmia. Això ens ho diu el nou secretari del Departament de Salut, Sr. Ramentol – lo de la tranquilitat – i, fins i tot, anuncia que potser es deixaran de fer cribratges a tota la població per fer només tests ràpids a les escoles, ja que es consideren (segons ell) com la «porta d’entrada» de la transmissió comunitària.
Així que ara tenim un nou i angelical transmissor del virus que pot explicar tot i alleugerira les suposades culpes que hagin anat acumulant els responsables de salut en aquests sis llargs mesos. Res a dir, doncs, del contagi en els llocs de feina, per que les condicions de l’espai físic, la distància social, la ventilació, les hores de permanència en grups densos, entre altres, sembla que ningú ha pensat en cóm comprovar. Potser es millor mirar al costat quan moltes persones no poden deixar una feina que no compleix les condicions sanitàries, o moltes empreses no poden acollir-se amb plenitud a aquestes. Millor no mirar.
Tampoc cal explicar cóm a l’atenció primària de salut, que porta reclamant més autonomia de gestió, millors condicions per a l’atenció als pacients i menys burocràcia des de fa mes de quinze anys, s’ha vist invaida, al mateix temps, per dues onades: s’han d’ocupar de l’atenció a la gent gran de les residències de la seva zona (qualsevol hagués pensat que ja ho feien, oi?) I s’han d’ocupar dels rastrejos i proves PCR. I que ha passat en els centres des de juliol? Doncs que amb tant Covid-19 i sense més professionals d’atenció s’estan quedant enrere els malalts crònics que necessiten una atenció periòdica, les proves diagnòstiques que poden determinar si cal una intervenció o una derivació a l’especialista i activitats preventives o de promoció de la salut que ja van quedant oblidades. I ara ve la vacuna de la grip. Per què ens diuen doncs que no hi ha alarma de saturació de la sanitat? Per que parlen dels hospitals, que ja no reben tants casos greus i amb tant mal pronòstic, es cert. Però la pressió ha passat a l’atenció primària i aquí si ho notem tots i totes, en les cues per una visita ordinària, en que alguns centres estan tancats des de Març sense intenció de tornar a obrir, en que els professionals han d’atendre sense veure els pacients, per telèfon i per inspiració «clínica» o divina.
No patim, però, per que amb els diners que es gasten amb la web del Departament d’Ensenyament per saber si el centre dels teus fills te contagiats – cosa per la que t’assabentes de forma immediata i amb instruccions afegides- (https://tracacovid.akamaized.net/index.html#/) podem estar mes tranquils. I si es deixen de fer PCR no patiu, per que es faran tests ràpids a tots els infants de la classe en la que un nen/a hagi donat positiu, amb un percentatge d’error molt més gran, i que tindrà en solfa a pares i mares durant setmanes, alguns/es tindran la «sort» d’estar a l’atur i poder acomplir la quarantena del seu fill o filla (ara ja son només 10 dies) o hauran de portar-los amb els avis que també per «sort» hauran passat la malaltia i estaran immunitzats, o hauran de faltar a la feina que en alguns casos «sortosament» tindran la comprensió i flexibilitat que tant ens fa falta ara.
En definitiva, el que sabem avui es que ens haurem d’anar immunitzant del Covid-19 sense presa però sense pausa, evitar que una sanitat fràgil mostri al món les seves febleses, que els MIR ara estan ensenyant amb la seva vaga, i confiar en que els i les professionals segueixin aguantant per una sola i meravellosa raó: que quan tenen el malalt al davant no saben NO fer-ho be.
Isabel Sierra
@IsabelSierraNav
Psicòloga
