No podia ser mes contradictòria la crida de la ANC per un futur millor, i la realitat a la que ens ha portat el temps de no-govern, de les coalicions independentistes. La despesa per habitant, en sanitat, educació, serveis socials i promoció social durant l’any 2019, segons el Ministeri de Hisenda amb dades de l’Associació de Directors de Serveis socials, demostra que Catalunya ha acabat a la cua de tot l’Estat espanyol.
Durant el trimestre de confinament per la Covid -2, segons el IDESCAT el PIB de Catalunya ha disminuït el 21,3% en el segon trimestre, amb caiguda de un 37,7 de les exportacions, i un 33,6 importacions. Per tant la situació econòmica es pitjor i caldrà afinar molt en les polítiques públiques que s’han de posar en pràctica, per adequar les accions a les possibilitats i a les necessitats.
Durant els pics de l’epidèmia, els aplaudiments unànimes als sanitaris, no han estat correspostos amb una canvi de les polítiques públiques en Sanitat. Se’ls hi ha donat la medalla del Parlament de Catalunya, però no s’ha fet cas de les seves reivindicacions. Mes personal contractat, mes temps i mes formació. També la nostra educació necessita mes mestres si vol donar resposta a la disminució del nombre d’alumnes per classe.
La proposta del govern es construir 5 hospitals sense “concurs públic” tapant amb la situació de urgència, la necessària transparència.. ¿A qui s’adjudicarà aquest concurs tapadora? Per qui anirà el 3%?Si la urgència es reforçar atenció primària com podem destinar una gran quantitat de diner públic en hospitals, desconeixent amb quin nou personal sanitari comptaran. No ens estranya la vaga programada a finals de Setembre dels MIR que son els que aguanten tots els sistema sanitari amb sous precaris.
“La mentida en política” un assaig de Hanna Arendt, analitzant el paper de la propaganda, assenyala com la meitat de la política era crear imatges i l’altre meitat era fer creure a la gent en aquestes imatges. Pobra Catalunya. Els que diuen voler-la rica i plena, amb el miratge de la independència, retallen i ensorren dia a dia, la salut i la educació de les catalanes i catalans.
Carme Valls Llobet
Metgessa i federalista
Autora del llibre Mujeres Invisibles para la Medicina. 2020. Capitán Swing
Clar i precis. Com es que no veuen que van malament i ens fan anar malament?
Passió cega, paranoia, odi, incapacitar per reconeixaer l’error, ?
Soc metgessa de família i estic molt interessada
Els MIR que son els que aguanten tots els sistema sanitari amb sous precaris.
Jo destacaria aquesta frase com a títol.