Sempre m’han cridat l’atenció els països europeus discrets que gairebé no surten a la premsa, que generen o es publiquen poques notícies, que no fan gaire soroll ―i és d’agrair, en aquest món ple de desori―. Em refereixo a Portugal, dels altres països, tindria alguns requeriments a fer.
Les eleccions del 2015 va donar la victòria a una aliança d’esquerres formada per socialistes, comunistes i ecologistes. A Espanya més tard: semblava impossible per les discrepàncies històriques, però…
A Portugal, el govern va començar a governar en mig d’una crisi econòmica i d’una misèria galopant de les classes populars. Per a la resta d’Europa, una única fórmula: retallades a tort i dret… Però ells van prendre una decisió diferent: van trencar el cercle viciós de la pobresa amb l’augment de sou dels funcionaris, amb la pujada del salari mínim, les pensions i l’economia va començar a revifar-se… Els diners els va treure d’altres partides menys necessàries en èpoques d’escassetats. L’any 2020 va tancar amb superàvit i amb un canvi de mentalitat de la ciutadania.
En aquests moments ens ha tornat a donar una lliçó d’humanitat. La veïna Portugal ha aprovat una llei per legalitzar els estrangers no documentats: unes 30.000 persones. La dreta, furiosa. Portugal necessita la immigració per continuar creixent. I per créixer amb dignitat, és necessari que tothom tingui accés a les ajudes i a la sanitat…
A Espanya, el govern ha posat en marxa diverses ajudes. Però novament les dones, en concret les dones migrades, la baula més feble de la societat, s’han quedat sense res: sense feina, sense ajuda… La majoria treballaven a les llars de manera irregular i no poden denunciar perquè s’exposen al pitjor. La solució és ben a prop. Girem el cap a l’esquerra i tenim la solució.
Molt pertinenet el teu comentari Maite. Portugal a data d’avui tindria de ser un referent per Espanya. També cal dir que la situació socio-económica es diferent, pero alguna cosa hauriem d’apendre d’ells.
Totalment d’acord José.