La mà esquerra i la mà dreta

(En canvi, quan tu facis almoina mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta.  Mateu 6, 3)

La nit del 24 de març, durant la batalla col·lectiva contra la pandemia del coronavirus, els mitjans de comunicació fan difondre la noticia de que els futbolistes Pep Guardiola i Leo Messi havien donat, cada u, 1 milió de euros per ajudar a combatre la malaltia.

Bona noticia i benvinguda sigui. Ja sabem que el diner no tot ho pot i menys en una situació en que el mercat de subministrament de materials sanitaris està molt tensionat, sinó infectat d’especulació. Però està bé, està bé.

Mentre la noticia corria i amics i coneguts l’aplaudien la donació a mi alguna cosa no em quadrava. El meu cervell va començar a escanejar el motiu de la meva malfiança fins que vaig recuperar i contrastar els següents fets:

–  El mes de juliol de 2016, L’Audiència Provincial de Barcelona va condemnar a Leo Messi per frau de 4,1 milions de euros.

– El mes de maig de 2017 el Tribunal Suprem va confirmar la condemna.

– Abans d’aquestes sentències Leo Messi va haver de pagar més de 50 milions d’euros en concepte de regularització fiscal.

Recordo haver vist per la televisió com aficionats al futbol, ídols de Messi, li feien el passadís d’honor quan arribava als Jutjats a declarar.

Ni en la meva precària memòria, ni en la hemeroteca he sabut trobar alguna situació similar de Pep Guardiola. Pep Guardiola, aparentment, és un bon complidor ciutadà d’un país al que considera espoliat i reprimit per forces estrangeres, però tot i això té capacitat per donar 1 milió d’euros per combatre el cornavirus.

Però tornem a Messi. Em causa perplexitat aquesta capacitat econòmica i de conducta cívica que permet regularitzar 50 milions d’euros amb la hisenda pública, pagar obligat per sentència, més de 4 milions i al mateix temps aparèixer davant l’opinió pública com un líder social i benefactor altruista oferint 1 milió d’euros.

Segons la cita evangèlica que figura a l’encapçalament, l’evangelista Mateu aconsella a la comunitat cristiana d’origen jueu i pagà guardar discreció al fer almoina. A això es refereix quan diu que la mà esquerra no sàpiga que fa la dreta i afegeix: “No ho anunciïs a toc de trompeta , com fan els hipòcrites”.

Leo Messi segurament no va ser molt actiu per difondre el seu pas pels jutjats, però li ha faltat temps per fer saber la seva aportació a la lluita contra el cornavirus.

Però, a la seva manera, durant el judici va complir amb el consell evangèlic. Va intentar justificar el frau al·legant ignorància. Confiava en los abogados y en su papá. Ell, la mà dreta, no sabia que s’empescava l’esquerra, els advocats i el pare. El tribunal no se’l va creure.

Més enllà dels mecanismes socials de blanqueig i justificació de la conducta dels famosos, em preocupa el fet que arreli en la consciència social que forma part del finançament de les polítiques socials i sanitàries públiques el que denomino caritat espectacle i es justifiqui les conductes de determinats ídols si després fan la seva aportació.

Un exemple d’això que dic és l’activitat coneguda com la Marató de TV3. La televisió pública catalana organitza un gran esdeveniment que dura tot el dia, en el qual hi participen personatges coneguts, amb la finalitat de recaptar diners per tasques d’investigació en l’àmbit de la salut.

Personalment no estic d’acord en aquests tipus d’iniciatives. Però tot i fer-se i qui vulgui participi en no hem d’oblidar que:

– És obligació ciutadana contribuir a la despesa pública d’acord amb la capacitat econòmica dels contribuents.

– En un país democràtic i socialment avançat la font de finançament de les polítiques públiques és una fiscalitat justa i equitativa que faci possible la redistribució de la renda i la igualtat d’oportunitats i recursos del conjunt de la ciutadania.

I aquest esforç, que es demana a la ciutadania segons les seves capacitats econòmiques, ha d’exercir-se de forma ser responsable i mantinguda en el temps. Mentre, de l’administració fiscal s’espera una convençuda lluita contra el frau fiscal.

Un altre dia podem parlar del mecenatge com aquella iniciativa amb vocació de permanència i econòmicament altruista, que contribueixen al suport, d’activitats artístiques, científiques, literàries, etc. En aquest cas, no sembla aquesta la intenció de Leo Messi, però de nou, gràcies Messi!