Barcelona, una ciutat que ha guanyat nombroses epidèmies (part I de II)

Barcelona i les persones que han viscut en ella han patit nombroses pandèmies plagues  i pestes, de les que us faré un petit repàs en clau d’anècdotes i algunes dades importants.

De totes elles podem extraure  una idea central: Totes aquestes situacions, amb més o menys pèrdues,  es van superar per una decidida acció unitària de la ciutadania, i en molts casos la intervenció de la corporació municipal.

Fruit del col·lapse econòmic d’Europa cap el 1300, i durant el període entre 1333 i 1334 després de males decisions, males collites i un mal temps continuat es va produir una crisi de fam i una carestia constant de preus. Aquesta situació va portar a tots els regnes d’Europa el que aquí es va anomenar per “los mals anys” i amb ells la Pesta Negra.

Va arribar a Barcelona per allà maig de 1348, en un vaixell Genovès que va atracar amb la seva tripulació ja malalta, els següents en caure van ser els estibadors  i després la població en general.  Tot i que van haver rebrots continuats de la malaltia, anomenats “los retorns”  fins l’any 1654, cal destacar pel seu volum i conseqüències a part del primer embat del 1348 els retorns del 1629 al 1631 i del 1648 al 1654.

Les conseqüències van ser moltes : L’excusa de la pesta va servir per l’antisemitisme: van acusar a la població jueva d’enverinar pous d’aigua. Aquesta situació repetida en diverses ciutats europees, es va donar a Barcelona especialment per les proclames que es feien des dels púlpits de les esglésies (sobre tot per part dels dominics).

El pogrom  (alçament popular de caràcter violent) a Barcelona es va donar el 5 d’Agost de 1391 al call. Es calcula que varen ser massacrats fins el 10% dels seus habitants abans no es varen poder refugiar en el Castell Nou i allà 3000 jueus van ser obligats al baptisme cristià. Malgrat que al desembre d’aquell any la ciutat va ajusticiar a 33 instigadors del pogrom, en el 1392 es van dictar mesures que obriren el call als cristians i finalment el 1401 es va acabar prohibint el restabliment de la comunitat jueva a Barcelona, i a qualsevol viatjant jueu se li imposà un límit de quinze dies per residir a la ciutat.

Els efectes en la ciutat de la pesta a nivell poblacional és notable,  l’any 1340 hi havia uns 40.000 habitants i a mitjans del segle XV només comptava amb 20.000 animes, és a dir, Barcelona havia perdut el 50% dels seus habitants en només un segle, població que va trigar tres segles en recuperar.

Com va actuar la administració de la ciutat? El Consell de Cent va crear la Junta del Morbo i el 1 de febrer de 1401, conjuntament amb el capítol catedralici decideixen unificar en un hospital general els sis hospitals existents a Barcelona que depenien del Bisbat, del capítol catedralici i de la pròpia ciutat.  La ubicació d’aquest hospital general de Barcelona, que s’anomenà hospital de la Santa Creu de Barcelona va ser al Raval. S’inaugurà el dia 17 d’abril de 1401 per donar resposta a les infeccions i malalties de “pobres, boixos, contrafets, ferits i d’altres miserables” . Aquell hospital s’ha anat transformant al llarg del temps fins arribar a l’actual hospital de la Santa Creu i Sant Pau.