Exagerar no és informar

Hi ha moments en els que els mitjans de comunicació sembla que es posin d’acord per tractar tots a l’hora un mateix tema. Darrerament ha passat amb canvi climàtic: la reunió recent a l’ONU, l’activisme de l’adolescent sueca Greta Thunberg i les manifestacions dels divendres que apleguen molta gent jove (la qual cosa és esperançadora), ha fet que es parli  parla per arreu d’emergència climàtica, fins i tot alguns municipis l’han declarat..

De nou un tema greu, que pot ser el pitjor problema d’aquesta segle,  sembla que queda en mans de la societat donada la incapacitat dels governs de posar-se d’acord en com han d’actuar per evitar els pitjors escenaris que s’associen al canvi climàtic. Probablement, massa interessos econòmics i polítics al darrera de  tot plegat. Sense oblidar que aquelles qüestions que ultrapassen els anys de mandat de qualsevol polític no solen ésser una prioritat.

Sovint però els missatges que es donen pretenen ser espectaculars i carregats d’un punt d’exageració que no respon als coneixements que ara per ara tenim sobre el fenomen. Alguns reportatges que recentment he vist per la televisió parlen de catàstrofes amb temperatures mitjanes superiors als 50ºC , la inundació de les zones costaneres en pocs anys, fins i tot tsunamis produïts pel canvi climàtic. No és bo exagerar; si després no es compleixen els pitjors vaticinis hi ha el perill que la gent pensi que res és cert.

Al meu entendre, tres elements son indiscutibles:

  1. que als darrers 50 anys s’ha produït un escalfament global de la Terra
  2. que la causa més probable d’aquest escalfament és la generació de gasos d’efecte hivernacle (GEH) per l’ús abusiu de combustibles fòssils
  3. que si es supera un determinat llindar en l’increment tèrmic (que els experts situen a l’entorn dels 2ºC) es produirà amb tota probabilitat un gran desastre ambiental però també social

A partir d’aquí, les interpretacions son variades. Si es produeix una DANA amb fortes conseqüències a València i Múrcia, la culpa és del canvi climàtic!. S’oblida que a l’any 1879, va succeir a la mateixa zona un fenomen semblant, amb més de mil morts, en un moment anterior al ús del petroli. I és que el clima és complex i requereix una perspectiva temporal per la seva anàlisi. No val confondre meteorologia i clima com moltes vegades es fa.

El clima a la Terra sempre ha canviat. No obstant això, als darrers 10.000 anys les variacions més extremes han estat d’un grau per damunt o per sota de la mitjana, més o menys dins del límit en el que estem ara. Quina son les diferències fonamentals entre els canvis climàtics anteriors a la civilització i l’actual?, Dues:

  1. tot sembla més accelerat: els canvis es produeixen dins d’un espai temporal més curt i els fenòmens son més extrems
  2. per primer cop es té identificada la causa més probable d’aquest canvi

Per tant, cal poder destriar entre els canvis cíclic de la Terra en els seus 4.000 milions d’anys d’existència (com les glaciacions) i les alteracions forçades per l’home, en un sistema extraordinàriament fràgil. Per exemple, el CO2 és totalment necessari a l’atmosfera; sense ell la vida a la Terra seria impossible.  El problema es produeix quan la seva concentració és superior a l’òptima, com sembla que ara passa

Estem davant d’una crisi  global: encara que els factors que la provoquen es concentrin en un determinat lloc, els efectes es reparteixen per tota la Terra, Ningú se’n pot escapar  i tots en serem víctimes. Cal un lideratge ferm a tots nivells (també local): encara som a temps però no ens podem distreure. En tot cas, s’hauria d’acompanyar un esforç de coneixement perquè les informacions que ens arriben intentin descriure objectivament què està passant.

Ferran Vallespinós Riera

Dr. en Ciències biològiques, Investigador Científic del CSIC

Alcalde de Tiana (1995-2007)

Cada Àtom és una petita reflexió política de Club CòrtumT

Share

Deixa un comentari