Tinc un amic procesista (uns quants, però ara parlo d’aquest) que em va dir que estava molt decebut amb la Presidenta de Les Corts, Meritxell Batet, perquè va fer cas al jutge Marchena quant a la presència o absència dels diputats empresonats. És clar que el que havia d’haver fet la Batet és passar olímpicament de la decisió legal i a continuació emprendre camí cap a Suïssa o Waterloo i formar colla amb els polítics que han fugit per por de ser empresonats. La Batet, està clar, l’única cosa que pretenia era decebre als del llaç groc, ni per un minut es va plantejar que el que tocava era complir la llei, sinó decebre, faltaria més.
Però per decepció la del Sr. Ernest Maragall, que va canviar en 24 hores les seves ofertes vers la Sra. Colau i el seu grup oferint diverses opcions de govern, totes honroses i desitjables si no fos perquè no era capaç de sumar voluntats per ser escollit Alcalde. Quina decepció, Colau! Vas preferir ser Alcaldessa que cua de ratolí, aishhh, què dolenta!
Ah, i deixeu-me que parli de la traca final d’en Maragall. Ell, tan decebut, diu que les empentes, crits, insults de tota mena, sobretot masclistes, a la Plaça de Sant Jaume el passat dissabte, dia de constitució de l’Ajuntament de Barcelona, no s’haguessin produït si hagués existit un pacte ERC-BComú.
Quina decepció, Ernest, una més de les que acumulo des de que era petita i et vaig conèixer. Tranquil, Ernest, són les meves ulleres, fetes de vidres obscurs que no em deixen veure el bosc magnífic al que pretenies portar la ciutat de Barcelona.
Àfrica Lorente Castillo
Escriptora
Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum
Si tens interès en rebre els Àtoms regularment, pots donar-te d’alta enviant-nos un correu a noticies@clubcortum.org