És el nom de l’associació creada per denunciar els abusos a menors per part de l’església. En l’associació, les víctimes han trobat l’aixopluc, l’escalf i l’ajuda psicològica que necessitaven per actuar. Una de les seves primeres accions ha estat recollir cinc-centes mil signatures per demanar al Congrés de Diputats que els delictes d’abusos no prescriguin.
No hi ha xifres ―és difícil― alguns parlen d’uns 100.000 menors a tot el món, no tothom denuncia… i com diu Ángel Hurtado víctima de Montserrat: «només és la punta de l’iceberg, però coneixem la dimensió de l’iceberg».
El codi penal castiga el delicte d’abús sexual amb anys de presó. El codi canònic, només amb la privació del sacerdoci durant un temps. La majoria de casos han estat tapats per la jerarquia eclesiàstica i quan ja hi havia massa veus-rumors enviaven els presumptes autors a un altre destí. Per exemple «El Miracle», al Solsonès, on va anar a parar el sospitós del cas d’Ángel Hurtado; a d’altres els van enviar a Àfrica i Llatinoamèrica, per amor als més necessitats. Tot un eufemisme. Alguns compleixen presó a Llatinoamèrica pels mateixos delictes.
Al mes de febrer, el Papa ha convocat una reunió per tractar el tema dels abusos. Des de 2001, el Vaticà obliga a comunicar les denúncies per abusos. La majoria de conferències episcopals del món es neguen a difondre les xifres. Esperem canvis visibles i reals en una situació que fa molt de temps que dura. La societat i les autoritats han d’assegurar que als menors no se’ls robi la infància.
Maite Moreno
Escriptora
Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum