Sentia un neguit intern massa profund. No sabia molt bé d’on venia, ell que sempre intuïa el sentit de les seves angoixes. Des de feia molts anys havia mantingut una relació freqüent amb la seva psicoanalista, relació merament professional. Ell era el pacient i ella l’especialista en intentar ajudar a resoldre els embolics que, sense saber ben bé perquè, es fan algunes persones amb la seva vida interior.
La relació anava molt bé i van acordar que, després de 15 anys, potser era el moment de fer una pausa, ja que ell també semblava estar molt més tranquil. S’havia estabilitzat afectivament, després d’uns temps convulsos; s’havia habituat a la seva nova condició de jubilat i d’avi i, inclús, havia decidit començar a fer esport, quelcom que rebutjava fins feia poc.
Feia més d’un any que no freqüentava el divan quan, per intentar saber d’on venia aquell neguit tant profund, va decidir tornar a fer una visita a la seva terapeuta. Com sempre, va cercar el telèfon per acordar per WhatsApp una cita, i es va dur un ensurt de nassos en comprovar que la terapeuta havia canviat la seva foto de perfil. En lloc de la imatge habitual de la néta, la psicoanalista lluïa un enorme llaç groc com a marca de la seva identitat.
De sobte ell va descobrir que el seu profund neguit, la seva angoixa, la produïa la situació que està vivint aquest país. El llaç no, la situació. Massa llarga, massa tensa, massa incomprensible i massa desconcertant. En detectar el que tenia va decidir que ja no li calia parlar amb la terapeuta. Perquè ara, el que necessitava era trobar punts d’encontre per poder parlar de tot el que li provoca aquest neguit sense crits, sense retrets, sense “perquè tu!”… amb calma i capacitat d’escoltar.
Va pensar que tal vegada aquests dies, en els que son habituals els sopars amb les amistats, coneguts i també saludats, algunes i alguns no precisament del seu mateix pensament polític, seria un bon moment per intentar retrobar el camí de la conversa, tot sabent que no era fàcil, sobretot amb aquelles i aquells més cabuts, es va dir a sí mateix. Ara, que havia detectat d’on venia el seu profund neguit intern, es sentia més capaç per tornar a buscar espais de reflexió sense divan.
Bones Festes!!!
Mercè Beltràn
Periodista
Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum
Si tens interès en rebre els Àtoms regularment al teu correu electrònic, pots donar-te d’alta enviant-nos un correu a noticies@clubcortum.org