El senyor Pablo Casado, líder indiscutible del PP fins que no es demostri el contrari, va esclatar amb un “estic fart!”, cansat de que li preguntessin per la seva trajectòria acadèmica i de que un dia sí i un altre també algú li recordés quelcom referent a un màster que figura en el seu currículum. Va arrodonir l’exclamació tot dient que “tinc dos carreres, com molta gent, però no vaig de catedràtic de metafísica ni de registrador de la propietat”. Una afirmació que analitzada amb calma donaria molt de si. Però no és el cas.
Per ara no consta que algú li hagi preguntat si aspirava a ser catedràtic de metafísica o si en els seus somnis més profunds volia ser registrador de la propietat, com el seu antecessor en el càrrec. Es tracta de saber se sent còmode amb la seva trajectòria acadèmica, tenint en compte que és el màxim responsable del principal partit de la oposició, i si es considera o no competent per tenir aquesta responsabilitat. Segur que en aquests cas les dues respostes que ens donaria l’interessat serien afirmatives.
Aquest debat al voltant d’unes aptituds –no necessàriament actituds- provoca fatiga i sembla que s’ha convertit en una de les principals armes de destrucció de l’adversari. Quina grisor, quina llàstima! Cal? Tal vegada la qüestió de fons, sense entrar en la ètica i la estètica de determinades actituds o maneres de fer, sigui sobre la connivència, si és que existeix, entre el món polític i empresarial i l’universitari, partint del principi que no totes les universitats ni tots els polítics i polítiques són iguals.
M’agradaria que el títols acadèmics dels nostres polítics i de les nostres polítiques responguessin a una autèntica vocació de servei públic –no privat-, a un desig de contribuir a una societat més pròspera i igualitària, més sensible amb els que més ho necessiten, i més tolerant. Desitjaria que tot el que han après a la universitat, sigui en graus, postgraus, màsters, tesis o doctorats impliqués més capacitat de gestió i més voluntat de consens. Però vist el que hem vist fins ara, no em permet ser gaire optimista
Confiem que la tardor, que ja la tenim a tocar, ens porti per altres camins i que aquesta onada de titulitis deixi pas a discussions més enriquidores que permetin avançar en els assumptes que, realment, afecten i preocupen la ciutadania, independentment de si es te un màster o s’aspira a ser catedràtic de metafísica o registrador de la propietat. La responsabilitat política és un altra cosa.
Mercè Beltràn
Periodista
Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum
Si tens interès en rebre els Àtoms regularment al teu correu electrònic, pots donar-te d’alta enviant-nos un correu a noticies@clubcortum.org