En el pasado, eras lo que tenías. Ahora eres lo que compartes
Godfried Bogaard
Setembre. S’han acabat les vacances. Toca treure’s les lleganyes dels ulls i tornar a la rutina. I sobretot toca connectar-se, de nou. Per a mi les vacances són desconnexió, desconnexió total de la realitat política i comunicativa. I tornar significa, de nou, submergir-se entre llaços grocs, parlaments tancats, memòria històrica, pressupostos… Quin canvi, eh, entre aquesta immersió i la que pots fer en costes coral·lines mirant peixets de colors?
I torno. I em connecto. La realitat no ha canviat gaire en aquest mes de desconnexió i sanejament mental. Però entre les notícies polítiques que copen titulars, una em crida l’atenció: Lluís Pascual dimiteix com a director del Teatre Lliure. Ho fa per la polèmica generada entorn seu arran de l’acusació d’una actriu al director de dèspota i poc igualitari. I em sobta el titular de la primera entrevista que concedeix des que s’ha conegut la notícia: “Las redes sociales pueden destruir cualquier reputación”. Uauuu, és fort, aquest titular! I fa una mica de por. Fa por perquè ens canvia la perspectiva des de la qual treballàvem la reputació pública fins ara. Significa això que qualsevol amb un telèfon mòbil pot tenir la capacitat, real, de destruir –o construir?
Sí? Tant poder tenen, les xarxes socials? Per reflexionar-hi, en aquest inici de curs.
Lo que ocurre en Las Vegas se queda en Las Vegas. Lo que ocurre en twitter se queda en Google para siempre
Jure Klepic
Iolanda Pàmies Rimbau
Periodista i escriptora
@iolandapamies
Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum
Si tens interès en rebre els Àtoms regularment, pots donar-te d’alta enviant-nos un correu a noticies@clubcortum.org
Realment fa por, els comentaris sense provar o les mentides dites per qualsevol poden destruir reputacions molt i molt costoses y solides.