Surto com cada tarda de dijous de camí a veure uns amics amb els que quedo per jugar al Catan, un joc de taula d’estratègia i conquesta al qual som força aficionats. Passant per la nova rambla que cobreix les vies del tren al costat del Carrer d’Antoni de Capmany de Barcelona, reparo en tota una exhibició de llaços grocs pintats a terra, a les parets i fins i tot als fanals. La veritat és que resulta una ocupació de l’espai públic força espectacular, deixant poc tros de carrer per a res més.
A la setmana següent vaig pel mateix camí però, en aquesta ocasió, el panorama ha canviat: molts dels símbols grocs han quedat tapats amb un graffiti negre que aprofita les corbes dels llaços per dibuixar-hi al damunt un símbol del “3%”. La combinació de colors tipus taxi resultant no em deixa indiferent i fins i tot en fotografio un per guardar-lo per a la posteritat.
Set dies després torno a seguir la mateixa ruta i la meva sorpresa és trobar-ho tot net: cap rastre de símbols de color groc o negre decora el terra, les parets o els fanals en aquest enclavament a tocar de la Plaça de Sants. Imagino que els serveis municipals de neteja s’han dedicat a esborrar totes les senyals, fossin del color que fossin, per deixar l’espai públic lliure de qualsevol intent més o menys estratègic de conquesta ideològica.
El dijous de la següent setmana torno fidel a la meva cita i no se’m fa gaire estrany trobar-me de nou amb tota la parafernàlia groga. Potser no sigui del tot precís, però em sembla fins i tot que els llaços estan repintats en els mateixos llocs que vaig veure fa tres setmanes. És en aquest moment quan em ve a la memòria la cèlebre pel·lícula que titula aquest escrit, on el seu protagonista, Bill Murray, es queda atrapat en el temps, i no puc evitar dir-me el mateix que es diuen els habitants de Punxsutawney (Pennsilvània) quan la seva famosa marmota decideix tornar al cau malgrat haver despertat ja de la hivernació: “sembla que això va per llarg”.
Jordi Inglada
Historiador i documentalista
Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum