El passat 25 d’abril es van complir 50 anys de la Revolució dels Clavells, aquell cop d’estat que una sèrie de militars portuguesos van dur a terme contra Salazar, el dictador que tenia atemorit el país. Diferents oficials estaven coordinats des de diversos punts i, és clar, necessitaven un senyal per posar-se mans a l’obra alhora sense ser descoberts prèviament pels seus superiors ni pels alts comandaments. L’emissió per una ràdio concreta de la cançó «Grândola, Vila Morena» va desencadenar els fets que portaren aquells soldats a retornar la democràcia a la ciutadania.
«Grândola…» era un tema compost per José Afonso, diverses peces del qual foren censurades pel règim salazarista. L’elecció de «Grândola…» no fou casual, doncs entre les seves estrofes hi havia les paraules «fraternitat», «igualtat» o «company», mots republicans vinculats al progressisme, picades d’ullet a una població que vivia sense llibertat.
Tot i que la història ens ha donat diverses cançons relacionades amb moviments populars, com ara «La Marsellesa», buc insígnia de la Revolució Francesa; «Bella Ciao», lligada a l’antifeixisme italià; «A les barricades», vinculada a l’anarquisme; «La Internacional» himne dels socialistes i dels comunistes; o «El pueblo unido jamás serà vencido», de l’oposició xilena a Pinochet; «Grândola…» té la grandesa de donar el tret de sortida a un alliberament com aquell. Mai una composició musical ha estat tan i tan unida a un fet concret, esdevingut un feliç 25 d’abril de 1974; i cinc dècades més tard en seguim guardant un gran record i la cantem i l’escoltem amb alegria i amb emoció.
Xavier Barberà
Filòleg
@xbarberam