Si hagués de triar els deu discos que m’enduria a una illa deserta, Reckless hi tindria un lloc segur. El 1984, Bryan Adams i Jim Vallance van escriure deu cançons que semblen més fàcils de fer del que deuen ser. Comença amb el riff inicial de «One Night Love Affair» i continua amb «She’s Only Happy When She’s Dancing» i ja t’atrapa. «Summer of ’69» la podria haver escrit Springsteen des del seu garatge a Astbury Park i «Heaven» és la típica power-ballad que triomfava a les llistes dels 80’s; curiosament, Adams només ha arribat al número 1 a Estats Units amb quatre cançons lentes, una d’elles la de la peli de Robin Hood amb Kevin Costner. I sí, amb el disc «Reckless». L’expansiva «Run to You», un altre èxit, amb aquell arpegi inspirat en «(Don’t Fear) The Reaper» dels Blue Öyster Cult, va néixer precisament d’un encàrrec per a… Blue Öyster Cult, que la van descartar (diuen que mai els hi van presentar la maqueta), igual com van fer els surenys 38 Special, i que Adams dubtava si incloure-la al disc. Va ser el productor Bob Clearmountain qui va insistir que se la quedés.
Abans de Reckless, Adams i Vallance ja col·locaven cançons en discos d’altres artistes. El 1982, Kiss van gravar «War Machine» i «Rock and Roll Hell» per al seu disc Creatures of the Night (1982), totes dues signades per Adams, Vallance i Gene Simmons. Més de quaranta anys després, Adams les va gravar ell mateix i les va publicar en un senzill de doble cara A per estrenar el seu segell, Bad Records. Més endavant, Joe Cocker tindria èxit amb «When the Night Comes», que Adams i Vallance van escriure amb Diane Warren.
Però la perla del disc, d’entre totes elles, és «It’s Only Love», que va entrar al disc a última hora. Bryan Adams explica que l’àlbum ja estava mesclat quan va trobar Tina Turner entre bastidors a Vancouver i ella li va dir que li encantava la cançó. L’endemà, a l’estudi, Adams es va adonar que havia escrit la melodia a mida de la seva veu. Ell tenia 24 anys i, per suggerir a una de les seves cantants més admirades com podia cantar-la, es va posar a imitar-la. Turner se la va fer seva i, tan bon punt va marxar, Adams es va girar cap al productor Bob Clearmountain per assegurar-se que ho havia gravat. Més de quaranta anys després, per al Record Store Day del 2025, Adams va recuperar una presa vocal inèdita de Turner i la va fer servir en un set polzades publicat pel seu segell, Bad Records. A la cara A hi ha una nova gravació amb tota la banda, el «Rock Mix». A la B, el «Midnight Mix» despulla l’arranjament i deixa encara més espai a la veu de Tina.
A finals dels noranta, Adams, que feia anys que duia una càmera de gira, va convertir l’afició en una segona carrera i ha arribat a exposar. S’ha especialitzat en el retrat i ha fotografiat Amy Winehouse, Mick Jagger i Kate Moss, sota la col·lecció Exposed i va signar el calendari Pirelli del 2022. A la sèrie Homeless va retratar persones sense llar a Londres, i amb Wounded: The Legacy of War, exposada a Somerset House, va posar el focus en les seqüeles de la guerra en militars britànics ferits a l’Iraq i l’Afganistan.
Adams és creatiu i inquiet, i fidel als seus. Tornant a la música, per aquella mateixa època, amb la sortida del baixista Dave Taylor i del teclista Tommy Mandel (al que pots sentir a Alchemy de Dire Straits), Adams es va penjar el baix i va sortir de gira en format trio amb el guitarra Keith Scott i el batería Mickey Curry, els seus fidels escuders. L’experiència no em va agradar (Barcelona 1999), i tampoc a ell. Així que a inici de segle 2002 Adams va recuperar el quintet. Des d’aleshores, torna a alternar el baix amb les guitarres acústica i elèctrica. Diu que canviar d’instrument el diverteix i li treu rutina als concerts. En la nova gira, Pat Steward, que també va gravar bateries a Reckless, va rellevar Mickey Curry. Quan avui sonen en directe «Run to You» o «It’s Only Love», a l’escenari encara hi ha tres músics que van passar per les sessions de Reckless. I continues pensant com és possible composar un disc tant bo, tant exitòs i, aparentment, tant senzill.
Félix Ortega