Continuo donant voltes al fenomen de la “invasió” de més de 70.000 persones a la ciutat de Ceuta. Se’n parla molt, potser massa, tot i això, voldria aportar algunes reflexions addicionals.
En primer lloc, el fet que en 24 o 48 hores, el 90% dels que traspassaren els límits tornaren al Marroc. Això hauria pogut ser per una capacitat inusitada de convenciment per part de les autoritats de la ciutat, cosa que dubto; per una repressió brutal, que no existí, o per un feble convenciment de l’“invasor” que s’esvaí en veure que potser passaria gana i fred. Tanmateix, les imatges del succés mostren un gran nombre de persones entusiasmades per haver decidit creuar els límits. Què els hi va portar? Per què tots alhora? O s’ho prengueren només com una excursió programada per qui volia fer un toc d’atenció a Espanya i Europa. El cas és que se sentiren empesos a fer el pas, i fins i tot més d’un centenar i deixà la vida. D’on sorgia aquesta força?
És indubtable la capacitat dinamitzadora de les convocatòries a les xarxes socials. I és molt preocupant l’eficàcia dels anomenats “processos de viralització”, dissenyats per ens obscurs, que utilitzen eines que, a priori es pensava que millorarien l’entesa entre la gent. Segons l’estudi del CENIF [i], un nucli tancat de coordinació va contactar amb grups de difusió de Facebook amb més d’1,5 milions de membres. I afegeix que aquests comptes ja existien com a mínim des de dos anys abans. Això volia dir que des de molt temps enrere, s’estava creant en un gran nombre de persones d’un estat mental propici a seguir consignes. El 30 de juliol l’empenta subtil va ser per passar la frontera, (en podrien ser altres), i va ser rebuda per una part significativa, i majoritàriament jove, del Marroc. Som conscients del poder que té això?
Aquest flux d’informació (si se’n pot dir així) pot ser, de fet és, manipulat pels emissors i també, a més a més, pels algoritmes, dissenyats per gent que de mica en mica anem coneixent i ens esparveren per la manca d’escrúpols i de moral.
No cal dir que el missatge era l’oportunitat (la sapastra resolució del Tribunal Suprem feta pública el 8 de juliol), però també les bondats en destí i un no menyspreable sentiment de fer-ho en multitud: “si ho fan els altres, jo no em quedo enrere”. Esperonats pel nombre de gent prenent la mateixa decisió, es llançaren a l’aigua, amb el resultat mortal conegut.
Els passos havien estat habituals en els mesos anteriors, un degoteig constant, però mai amb aquest embalum. La “difusió inautèntica” esmentada en un estudi de la consultora Golden Owl [ii]. No només això: com diu la consultora Cibergy [iii], a posteriori, aquest moviment fou aprofitat per les xarxes de “desinformació estatals” (Rússia i Israel, i jo hi afegiria els Estats Units), greixant la demolidora activitat de la premsa derrotista i tremendista d’arreu del món. No hi feia res que la gran majoria ja no hi fossin: l’efecte s’havia aconseguit. Ara només calia perllongar-lo en el temps, on un cert retard de l’administració és potenciat per la tasca habitual de la dreta extrema, en especial el PP, per posar totes les traves possibles.
Temo molt que aquesta manipulació massiva utilitzant els múltiples recursos de les xarxes socials vagi en augment. I és clar que qui ho domina, començant pels autors i amos dels algoritmes, és la dreta més extrema. Tanmateix, em pregunto: No pot l’esquerra aprofitar també l’eina? És inimaginable una iniciativa en pro de la societat que posi dempeus un enginy semblant a l’aixecat per Tetouan Tube, amb 52 comptes vinculats, dedicats a amplificar publicacions de tercers relatives, per exemple, a la millora de les pensions, o a posar en relleu la poca voluntat de la dreta en considerar les necessitats del ciutadà del carrer (Dana, residències, incendis…). La gran majoria de campanyes de la dreta son de descrèdit del contrincant; algunes del mateix tipus s’entreveuen per part de l’esquerra, però gairebé gens les de caire positiu (i menys de tipus general, per a la gent del carrer), de transparència d’uns programes que estan portant benestar i progrés, cosa que la dreta ha demostrat que no vol, i no sap, ni tan sols plantejar.
No val a dir que “la gent ja sap” que malgrat l’obsessió destructora d’una oposició barroera, el govern socialista ha aconseguit millores de gran mèrit. No és així: no ho sap perquè no li arriba, com a molt ho ha sentit distretament, sense fer-s’ho seu. Si la dreta sap generar una pluja fina de desprestigi que cala (i poc fa que sigui amb mentides, tergiversacions o exageracions), per què no ho pot fer l’esquerra amb una de prestigi, amb veritats comprovades, amb missatges atractius al públic més ampli possible, de tota mena, i no només als ja convençuts?
Antoni Cisteró
[i] OROVID, Ignacio i SAURA, Gemma. “Una xarxa de fòrums i xats va agitar el missatge del salt a Ceuta entre 1,5 milions de persones”. La Vanguardia, diumenge 5.9.2026 pp. 22-23.
[ii] https://goldenowl.ai/es/resources/research/Anatomy-of-an-Information-War-Beyond-the-Border