Desprès vaig veure un cel nou i una terra nova.
El primer cel i la primera terra havien passat, i el mar ja no existia.
(Llibre de Apocalipsi, 21,1)
En la tradició religiosa cristiana el narrador del llibre profètic de l’Apocalipsi explica que desprès del judici final contempla un cel nou i una nova terra. En aquest cas es tracta d’un món just, sense mort, ni dol, ni patiment que serà gaudit per aquells que s’ho hagin merescut.
Contemplant l’estat actual del nostre entorn immediat i llunyà tinc la impressió que caminem cap un món nou i una terra nova, no sé si millor o pitjor, però en qualsevol cas diferent. Hem podreu dir que el món és dinàmic i sempre ha anat evolucionant en un sentit o un altre, però crec que des de mitjans del segle XIX s’han accelerat els canvis i ara la velocitat em sembla ja sideral.
Soc d’aquella generació que en la nova jerga es coneix com a boomer. Els boomers que vivim en allò que es coneix com a occident o món suposadament desenvolupat, no hem patit enfrontaments bèl·lics propis o propers i gaudim dels avenços que proporciona l’estat del benestar i d’una certa estabilitat política, però en aquests moments les incerteses i els interrogants aclaparen.
1. El canvi climàtic resulta evident. Des de que el món és món s’han produït canvis climàtics però, ara, l’acció del home els accelera exponencialment. Els combustibles fòssils no deixaran d’utilitzar-se a curt termini mentre hi hagin jaciments i no es disposi d’energia que els substitueixi. Per tant anem cap a un món diferent sense energia o degradant-se ràpidament.
2. Com quasi bé la totalitat dels avenços tecnològics aquests poden tenir un ús positiu o un altre negatiu. La intel·ligència artificial pot ser, segur que és, un gran avenç. Però si substitueix la capacitat de reflexió, investigació, consulta, contrast, creació i dubte, entre d’altres habilitats, tindrem un món diferent amb persones formades en els automatismes, en els pressupòsits o en el pitjor dels casos substituïdes per màquines intel·ligents, però possiblement amb capacitat creadora i crítica disminuïda.
3. En un món amb uns 400 milions de persones que busquen treball, en el que les grans fortunes cada cop acaparen més riquesa i en el que, per tant, les situacions de desigualtat i vulnerabilitat augmenten i apareixen nous processos productius industrials i agraris, ens podem trobar amb un món diferent que com, en les situacions anteriors al menys a mi, em resulta difícil d’imaginar.
4. Canvi en el comportament dels processos migratoris. Diuen els entesos que, històricament, els processos migratoris més importants han tingut lloc a l’hemisferi sud i en direcció est-oest, o a la inversa, entre poblacions empobrides. Des de fa temps la tendència està canviant i els desplaçaments es produeixen del sud empobrit al nord més ric i més pacificat. L’explotació dels recursos dels països pobres per part dels països industrials, l’abandonament de la població nativa per part dels seus dirigents i per part dels explotadors, la facilitat d’accés a la informació i al coneixement d’altres realitats, l’ús en alguns casos de mitjans de transport accessibles i la legítima aspiració a la millora personal, alimenta la necessitat de desplaçar-se a zones amb més possibilitats de desenvolupament. Els processos migratoris no tenen aturador. Els països de destí es poden bunqueritzar i utilitzar instruments militars per contenir la immigració no desitjada, però l’anhel migratori per prosperar no té aturador. S’albira un món diferent culturalment, lingüísticament i quant a organització social.
5. I per no allargar-me més vull fer referencia no només a l’ascens de l’extrema dreta amb el que això significa quant principis i valors, sinó també a l’accés al govern de països, formalment democràtics, de personatges com a Trump, Milei, Kast a Xile, de la Espriella, Bukele…. que en la meva opinió són propietaris de ments alterades, per dir-ho amb suavitat. Un futur, o ja present, món diferent.
Sento no aportar propostes d’adaptació al canvi i molt menys solucions. Però és per reflexionar no des de les certeses fanàtiques, sinó des del rigor, l’anàlisi de realitat i el dret a dubtar. Això sí, sense renunciar als principis per continuar intentant construir un món diferent, però millor.
Manel Sanz