La Luz ens posa damunt la taula una temàtica, l’abús dins l’església, d’absoluta actualitat, que remou i que en la recent visita del Papa ha sortit amb no massa profunditat.
És una temàtica molt difícil de tractar a tots nivells de la societat i en canvi és i ha estat una pràctica que deixa unes ferides indescriptibles en les persones afectades.
En La Luz trobo una gran reflexió quant al paper de les ordres religioses i de com enfocar els binomis pecat/penediment i delicte/càstig.
Ens mostra com viu en la pròpia persona un capellà estimat i com les seves víctimes reaccionen de diferent manera i, sobretot què espera d’ell la seva comunitat. O millor dit, què els convé. Així doncs descriu amb un exemple clar la pederàstia dins l’església catòlica i la gestió que en fa de les denúncies i de la persecució i prevenció d’aquest delicte tan immoral.
S’aborda aquest territori dels abusos des de la perspectiva del boixí amb força precisió i valentia, fent-nos reflexionar. És un drama cru i directe, on la cerca de la pau i del perdó/càstig n’és una constant a la pel·lícula.
Tot i no ser una fan d’Alberto San Juan (per mi és un actor una mica fred que no em transmet massa credibilitat), reconec que fa una boníssima interpretació. En canvi María Galiana, que fa un paper curtet, per mi és una actriu 100% creïble que fa el paper exacte que cal a la pel·lícula.
Una pel·lícula que no ens deixa indiferents!
Pilar Gorina