Buenos Aires és una ciutat que, al meu parer, no es pot explicar, ni descriure de forma senzilla. Per comprendre-la cal viure-la. Com? caminant, passejant, parlant, deixant-se sorprendre. I crec que la millor forma és aprendre-la sense fer de turista, mimetizant-se en el seu paisatge i paisanatge, passant desapercebut, fent de porteño en la mesura del possible.
De la multitud d’impactes que aquesta ciutat em produeix, em fixaré en un en concret, a risc d’incórrer en errors, ser parcial o que aquells argentins que puguin llegir aquests línies no es sentin identificats. Em refereixo a la presencia d’iconografia religiosa, religiosa i religiosa laica.
La patrona d’Argentina, Paraguai i Uruguai és Nostra Senyora de Luján. La seva festivitat es celebra el 8 de maig. També és patrona de la Policia Federal i dels Ferrocarrils Argentins d’aquí que la seva imatge es trobi en moltes estacions.
Una altra devoció mariana argentina és la Verge del Rosario de San Nicolás de los Arroyos de tradició moderna ja que les suposades aparicions daten de l’any 1983 i la seva coronació va tenir lloc l’any 2009. Els trens que uneixen Buenos Aires amb San Nicolás de los Arroyos surten de l’estació de Retiro i és per això que en el seu majestuós vestíbul es troba un petit altar amb la imatge. Molts viatgers es paren davant, s’encomanen a ella i poden dipositar uns bitllets.
La iconografia de tradició cristiana té competència laica. Dins la Catedral Metropolitana de Buenos Aires es troba el gran mausoleu del llibertador i pare de la pàtria argentina General José de San Martin permanentment custodiat per dos granaderos. El monument es troba situat a la capella de Nostra Senyora de la Pau al lateral dret de la nau principal. D’aquesta manera sembla que es va resoldre la controvèrsia entre les autoritats civils i les eclesiàstiques ja que al ser maçó, aquestes darreres no volien que fos exposat a la nau central.
També és destí de visites i peregrinació el mausoleu d’Eva Perón situat al cementiri de la Recoleta. Sembla que Eva Perón adquirí la categoria popular de Santa Evita gràcies a la novel·la, del mateix nom, escrita per Tomàs Eloy Martínez publicada l’any 1995. Al barri de Palermo es troba el restaurant Santa Evita que constitueix un santuari dedicat al Peronisme i a Eva Perón. D’ambient càlid i acollidor, es pot menjar bona cuina tradicional com el locro, té un petit entarimat per actuacions musicals i totes les parets estan densament grafiteadas. En elles es poden llegir frases com: Para un peronista no hay nada mejor que otro peronista, la patria no se vende o política i psicoanàlisis. Regalen una estampeta de Santa Evita amb l’aura envoltant el seu rostre i la llegenda «Eva santa del pueblo».
Un altre sant laic objecte de devoció religiosa popular a l’Argentina és el Gauchito Gil. Sembla que té el seu origen en un personatge de mitjans del segle XIX dedicat a protegir les persones vulnerables i que va ser degollat. A carreteres i camins es troben petits santuaris dedicats al seu culte.
I per acabar un competidor del Déu bíblic que no és un altre que el Déu terrenal, Diego Armando Maradona. Precisament aquests dies te lloc el judici sobre la paradoxal, i sembla que estranya mort, de l’immortal Maradona que continua vivito y coleando a l’imaginari personal i col·lectiu de molts argentins.
Manel Sanz