Ens situem a l’Illa d’Amrum, a la primavera del 1945, pocs dies abans d’acabar la 2a guerra mundial, on el seu protagonista Nanning ens mostra una forma de viure aquests dies d’una manera bonica i trista a la vegada.
La pel·lícula està basada en la infància del guionista i actor Hark Bohm que ens deixa aquest regal duríssim fent-nos posar en la pell dels diversos bàndols d’una societat dividida i sobretot d’aquell bàndol que rebutgem, i que ens incomoda i molt.
Amb uns paisatges, imatges i música captivadors passa una història que ens manté alerta tota l’estona.
D’entrada hi ha responsabilitats que crec que no pertoquen a un jovenet de 12 anys on la realitat, amb l’absència del pare i l’amor incondicional a la mare que no es fa gens amable, el fan prendre decisions i activitats arriscades.
Jasper Billerbeck, el jove que fa de Nanning fa un gran treball com actor. Ens mostra un Nanning ple de bondat i de contradiccions que viu en primera persona; que coneix l’amistat i el valor per la vida, aspectes que tard o d’hora tindran un retorn. Nanning és un lluitador, està confús, no acaba d’entendre que passa i el seu relat humà ens fa viure el drama del final d’una guerra.
Les guerres mai són bones, en cap cas la bellesa i la serenor de la pel·lícula ens ajuda a minimitzar-les.
Pilar Gorina