El possible retorn definitiu del rei emèrit, Joan Carles I, a Espanya depèn d’un únic i senzill tràmit: recuperar la seva residència fiscal al país. Així ho ha indicat en diverses ocasions la Casa del Rei, amb el suport del Govern. Es tracta d’un requisit necessari per complir les obligacions tributàries corresponents a qualsevol resident.
La fortuna exacta de Joan Carles I continua sent un enigma. Mai no ha estat auditada de manera pública i completa. Documentar-la és força difícil, ja que gran part del seu patrimoni es troba sota estructures opaques i complexes a l’estranger, com ara fundacions o comptes, principalment en països del Golf. Les estimacions més citades per mitjans internacionals (com The New York Times el 2012 o altres publicacions com Forbes) situen el seu patrimoni històric entre 1.800 i 2.300 milions d’euros.
Cal recordar que el 2024 es va constituir la Fundació Sumer, amb seu a Abu Dhabi, destinada a organitzar i centralitzar els seus actius dispersos. Aquesta fundació hauria de facilitar l’organització i la transmissió de l’herència amb una fiscalitat més favorable. Segons les informacions publicades, les principals beneficiàries serien les seves dues filles, les infantes Elena i Cristina.
Malgrat la seva situació personal i fiscal, que podria aconsellar prudència, l’emèrit manté una notable activitat pública. En una entrevista recent concedida al diari conservador francès Le Figaro, Joan Carles I ha criticat el Govern de Pedro Sánchez. Segons el seu parer, l’actual executiu fa que les coses siguin «molt difícils» per al seu fill, Felip VI, qui tindria menys presència institucional que ell durant el seu regnat.
També ha recordat que es reunia cada setmana amb el president del Govern i ha lamentat que l’actual rei no acompanyi més sovint el ministre d’Afers Exteriors en viatges oficials. Així mateix, ha expressat la seva visió sobre l’actual monarquia espanyola, suggerint, entre altres coses, que la princesa Leonor hauria de tenir un rol més destacat.
L’emèrit ha defensat la importància de la institució monàrquica i ha lamentat el que considera una «cacera» contra ell, qualificant algunes investigacions com un «judici moral». Tot i reconèixer que encara ha de «mesurar cada paraula», les seves aparicions recents —l’ovació a la Maestranza de Sevilla, el premi a París per les seves memòries i l’estada a Sanxenxo— han generat una gran atenció mediàtica que no pot ignorar.
El seu missatge és clar: no pensa retirar-se del tot. Tanmateix, la decisió per normalitzar la seva situació depèn exclusivament d’ell mateix: només hauria de regularitzar la seva residència fiscal i tributar a Espanya com qualsevol altre ciutadà.
Rosa Maria Puig-Serra