La seducció de les orquídies

Sabíeu que les Ophrys (un tipus d’orquídia) sedueixen insectes amb el seu aspecte i olor, aparentant ser la seva parella?

Les seves flors imiten l’aspecte i l’olor de les femelles d’algunes abelles i, quan un mascle intenta aparellar-s’hi, se li enganxen els pol·linis —unes petites masses de pol·len—, de manera que en visitar una altra flor, el mascle hi deixa el pol·len, facilitant la pol·linització creuada.

O que un altre tipus d’orquídia, les Catasetinae, llancen els pol·linis com si fossin fletxes perquè s’enganxin als insectes?

Amb els estudis sobre les orquídies, Darwin va demostrar que fins i tot els mecanismes més sorprenents de les plantes tenen una explicació natural. Gràcies a la selecció natural, aquestes flors han desenvolupat estratègies tan enginyoses com belles per a garantir la supervivència. Les orquídies no tan sols mostren la creativitat de la natura, sinó també la impressionant capacitat d’adaptació i evolució dels éssers vius.

Però la curiositat de Darwin no es va aturar en la seducció de les orquídies. El seu món s’estenia cap a racons més obscurs i fascinants, com el de les plantes carnívores, però també cap al moviment de les enfiladisses i el misteri de la pol·linització d’altres espècies. Darwin no era un observador passiu; era un home obsessionat per entendre el batec vegetal. De fet, d’aquesta passió en van néixer sis llibres dedicats exclusivament a la botànica, un llegat on demostrava que les plantes, lluny de ser estàtiques, són protagonistes actives de l’evolució.

De fet, relacionat amb les carnívores, Darwin va escriure en una carta al geòleg Charles Lyell, parlant d’una de les que més el va fascinar, la Drosera: “No és sorprenent que una planta sigui molt més sensible al tacte que qualsevol nervi del cos humà?”. És la planta que teniu a la fotografia, una bellesa preciosa, oi? Doncs aquestes gotetes que semblen de rosada són les que “capturen” els insectes que mengen!

I relacionat amb la sensibilitat, va demostrar que les plantes perceben el tacte i el moviment, que detecten estímuls mecànics com ara el contacte, la vibració de l’aire, la pressió o el fregament, i hi responen amb canvis fisiològics o de creixement. Algunes són tan sensibles que senten fins i tot les ales d’un insecte que els passa per sobre! I n’hi ha, com la Mimosa pudica, que recorden experiències passades i ajusten la resposta de les fulles per protegir-se de possibles perills.

El que poca gent sap de Darwin és que, per validar la seva teoria de la selecció natural, va recórrer a les plantes, no tan sols als animals que tothom associa al seu nom, sinó a les flors, a les enfiladisses i les carnívores amb les quals experimentava a l’hort i a l’hivernacle de Down House, la casa familiar als afores de Londres. Allà va néixer un llegat botànic on demostrava, amb la paciència de qui observa i espera, que les plantes no eren el teló de fons de l’evolució, sinó un dels seus protagonistes més subtils i sorprenents.

Potser, després de tot, el que Darwin va intuir és que les plantes no són éssers quiets ni simples decorats del món, sinó organismes capaços de seduir, percebre i respondre amb una subtilesa que sovint ens passa desapercebuda.

Les orquídies enganyen, la Drosera captura, la mimosa recorda.

I potser nosaltres, sense adonar-nos-en, també acabem caient dins d’aquesta seducció.

Si volem deixar-nos seduir, l’exposició Darwin botànic ens espera a l’Hivernacle del Parc de la Ciutadella fins al 31 de maig, on podrem admirar algunes de les plantes que va estudiar.

Iolanda Pàmies Rimbau

Periodista i escriptora

@iolandapamies



Deixa un comentari