La fira del disc de les Cotxeres de Sants

Aquest cap de setmana –20, 21 i 22 de març– s’està celebrant la fira del disc de les Cotxeres de Sants. És un esdeveniment molt veterà. No sempre han numerat les seves edicions, pel que resulta difícil precisar des de quan hi són. Però bé, podríem convenir que des dels primers anys d’aquest segle XXI. Hi ha cartells que explicitaven el número de l’edició i n’hi ha que no, especialment els últims. Fa molt temps que es duen a terme dos cops l’any, un entre febrer-març i un altre a la tardor. Hi ha constància documental i gràfica que l’octubre del 2011 va tenir lloc la X; el març del 2014, la XV; el febrer de 2016, la XIX; el març de 2018, la XXIII; el febrer del 2020, la XXVII; i el setembre de 2022, la XXXI.

Independent de la numeració, és evident que és una convocatòria arrelada al seu districte i visitada pels melòmans de Barcelona i rodalies, els quals, entre tot el material de segona mà que hi ha, cerquen aquell single o aquell àlbum que en el seu moment se’ls va escapar, que han extraviat en una mudança, que van deixar i mai va retornar, o que n’han sentir a parlar i el volen tenir.

Mostra modesta però alhora suficient, important i de referència. El ventall d’estils que s’hi reuneixen és generós: rock, cançó catalana, bandes sonores, tecno, pop, disco, rumba, country, crooners, punk, electrònica i un llarguíssim etcètera. Pel que fa a noms propis, si volguéssim donaríem diverses voltes a l’abecedari: Alaska, Bowie, Clapton, Dylan, Elton, Llach, Loquillo, Reed, Sabina, Serrat, Springsteen, Tina… I pots topar-te amb LPs de tots els grups haguts i per haver: Beatles, The Clash, The Cure, Dire Straits, Police, Sopa, Spandau, Stones, Supertramp, U2, Velvet, etc.

Però el veritable encant d’aquesta mostra és la seva popularitat: l’entrada és de franc i els paradistes solen ser majoritàriament catalans, amb estands vinguts d’arreu del territori, com ara Terrassa, Olesa de Montserrat o Martorell; i, com no, de la Ciutat Comtal. L’ambient que s’hi respira és bo, amb venedors i compradors que comparteixen el plaer d’estimar la música, tant en format CD com, sobretot, en vinil. És obvi que hi trobaràs discos cars: si són rars, en bon estat i vintage. Però, en general, els preus acostumen a ser molt raonables; i com hi ha tant a veure, ben segur que acabes adquirint aquella peça desitjada sense deixar-t’hi una morterada. Si encara hi sou a temps, depèn de quan llegiu això, aneu-hi avui. Si no, insistim, a la tardor hi tornen. Concretament el divendres 30 d’octubre, el dissabte 31 i el diumenge 1 de novembre.