Fa una setmana he entrat de ple en la categoria d’avi, gràcies a l’arribada de l’Eiden i l’Alejandra. En veure els meus nets, vaig tenir clar que l’article d’aquest mes havia de parlar sobre la intergeneracionalitat.
La intergeneracionalitat (IG) fa referència a la relació i la interacció entre diferents generacions amb l’objectiu de fomentar el suport mutu i l’aprenentatge compartit. Es pot donar tant en l’àmbit familiar com en el comunitari.
Una IG ben plantejada evita relacions jeràrquiques i es converteix en un espai d’intercanvi real. Cada generació aporta fortaleses que complementen les de l’altra: els infants aporten energia, creativitat i curiositat; els joves, dinamisme, tecnologia i noves mirades; i les persones grans, experiència, saviesa i estabilitat emocional. En definitiva, tots aprenen els uns dels altres. Quan aquestes trobades es produeixen en l’àmbit familiar, generen respecte i vincle afectiu; quan passen en l’àmbit comunitari, redueixen prejudicis i creen relacions que milloren la qualitat de vida de tothom.
La intergeneracionalitat primària: el vincle avi–net
La IG primària, la que es produeix dins la família, fa que la relació entre avis i nets sigui especialment intensa. Combina afecte, història compartida i transmissió de valors.
Es basa en un afecte incondicional: els avis i les àvies solen oferir una mirada menys exigent que la parental, centrada en l’acompanyament i el gaudi. També es fonamenta en el temps i la disponibilitat emocional, sovint marcada per un ritme més pausat i una atenció plena que els infants i joves perceben com a segura.
Aquesta relació actua com un pont entre passat i futur, que permet reconnectar els més joves amb la història familiar, les arrels i la identitat col·lectiva. Alhora, facilita la transmissió de tradicions i rituals que donen continuïtat cultural.
Tot plegat es produeix en un marc d’aprenentatge mutu: els infants i joves aporten novetat, curiositat i espontaneïtat; les persones grans aporten calma, experiència i perspectiva. I, de retruc, aquest vincle ajuda a reduir la sensació de soledat no desitjada tant en infants/joves com les persones més grans.
La intergeneracionalitat secundària: la força de la comunitat
La IG secundària és la que es produeix en l’àmbit comunitari. Són relacions estructurades, planificades i intencionals, creades a través de programes, projectes o polítiques públiques. Responen a objectius socials concrets i s’organitzen des d’entitats veïnals, escoles, residències, ajuntaments o ONG. Busquen compensar la manca de contacte natural entre generacions i promoure objectius col·lectius compartits.
Aquest tipus d’iniciatives, redueixen vulnerabilitats socials i emocionals com la soledat, l’aïllament o la manca de referents; milloren competències educatives i socioemocionals dels joves, que reben coneixement, memòria col·lectiva i seguretat emocional; desenvolupen habilitats socials i comunicatives, i permeten observar la resiliència de les persones grans; reforcen el benestar emocionals de les persones grans, que guanyen en sentiment d’utilitat, reconeixement i estimulació cognitiva, i redueix la sensació de soledat. Les persones grans també s’actualitzen culturalment i tecnològicament gràcies al contacte amb els joves.
En conjunt, la IG enforteix el capital social comunitari i ajuda la societat a adaptar-se als canvis demogràfics —longevitat, famílies més petites—, alhora que combat estereotips i l’edatisme.
Impulsar projectes intergeneracionals no és senzill i requereix temps i dedicació. Tot i així, existeixen nombroses bones pràctiques documentades i extrapolables a d’altres municipis. Quan es treballa des d’una visió de suma i d’enfortiment personal, el resultat té un potencial de millora enorme i un efecte multiplicador que transforma persones i comunitats.
Josep De Barberà i Johera (Pepo)
Educador i treballador social
@pepo_bcn_spr
