Llegeixo en els textos promocionals del concert d’aniversari de la mallorquina Maika Makovski al Palau de la Música aquesta propera setmana que serà un espectacle únic per celebrar “el seu propi multillenguatge musical”. I és que en aquests vint anys de carrera ha tocat diversos estils, sempre des d’una òptica de rock insobornable i partint dels aprenentatges familiars, doncs el seu pare, d’origen macedoni, li ha ensenyat l’art d’interpretar múltiples i variats instruments.
La vaig descobrir amb aquell tercer disc homònic el 2010, produït pel col·laborador de PJ Harvey, John Parish, i amb un so també molt referenciat per l’artista britànica, però havia començat la seva discografía el 2005 amb Kradiaw (2005), més punk visceral i, durant els seus vuit treballs s’ha mogut entre la sonoritat i la teatralitat de David Bowie o la sobrietat de Patti Smith. Al Palau, recuperarà antics músics que l’han acompanyat, bandes paral·leles com les canyeres The Mani-Las, i la banda del seu company sentimental, Ovidi Tormo, Los Zigarros. I si voleu començar per algun disc, el meu favorit és el pandèmic MKMK.
Maika Makovski va presentar també durant tres temporades el programa de La2 La Hora Musa, un programa musical a la televisió. Però un programa dels de debò, amb música en directa, descobrint nous artistes, fugint dels sons més mainstream. Un programa com els d’abans, com Tocata o com l’iconoclasta Plàstic. O com La Bola de Cristal o el transgressor La Edad de Oro. Sovint em pregunto què se n’ha fet d’allò i d’aquella voluntat d’anar un pèl més enllà de l’oferta cultural més massiva. Per què els nostres governs, començant pels d’esquerres actuals, i els respectius directius dels mitjans (al menys dels públics) no aposten per programar més música a les televisions? I trec de l’equació els talent shows, programes d’entreteniment a la cerca de noves figures (Operación Triunfo, Eufòria i similars). Les polèmiques entorn els drets d’autor no poden ser-ne, eventualment, l’excusa, com en aquells soporífers programes per omplir graella a la matinada amb bandes enllaunades en un plató, amb un enregistrament fred i d’escàs interès per qualsevol. Donaria per tot un article llargs i sencer, que no és la intenció d’aquests breus STEREO.
Félix Ortega
