No sóc gaire amiga de les exposicions anomenades immersives però això no vol dir que no valori el que tenen de bo i d’interès per les persones que s’hi acosten a veure-les, escoltar-les, sentir-les, “viure-les”, és a dir, a trobar-se dins de la situació gràcies a un entorn de realitat virtual. Començaré per el que no m’agrada tot i que puc entendre que quasi bé es indispensable. I és la música alta, la gran velocitat a la que passen les imatges, en alguna sala la dificultat de saber on ets i no perdre el control de les teves passes; no sé si esteu d’acord o no però això és el que em passa a mi. Ara bé, gaudeixes d’un bon nombre de sales amb imatges i informació ben documentada, espais immersius i sales de realitat virtual que et permeten conèixer i gaudir d’una manera diferent a la que hem experimentat des de petits.
Com deia, no deixo de valorar els aspectes interessants, en molts casos excel.lents, d’aquestes exposicions. La setmana passada vaig viure al IDEAL Centre d’Arts Digitals de Barcelona en primera persona la pugna entre dos grans genis, Leonardo Da Vinci i Michelangelo Buonarroti, i vaig poder conèixer més a fons les seves personalitats, el seu pensament i la seva època.
No en sabia res d’aquesta pugna que és l’eix de l’exposició. Té lloc a Florència l’any 1503 quan encarreguen als dos uns frescos sobre victòries militars florentines.Tots dos volien lluir-se però sembla ser que cap dels dos va acabar l’encàrrec. A partir d’aquí, LEONARDO VERSUS MICHELANGELO ens mostra amb gran detall fets biogràfics i històrics a l’entorn dels dos genis, com explicacions del Renaixement i de l’art en aquest període. Per a ser més lúdic aquest viatge, ens proposen votar després de cada sala quin dels dos artistes preferim, fent una constant comparació entre ells, a partir de la seva influència en aquells gèneres en que van excel.lir i també a partir de la seva manera d’entendre la creació artística.
Ens presenten a Leonardo (1452 – 1519) com el gran artista científic, mestre en la pintura, alhora que inventor, arquitecte, urbanista i escriptor entre d’altres facetes. Aprenent del reconegut pintor Andrea del Verrocchio va destacar de molt jove. Les seves dues grans obres com a pintor són La Gioconda, i El Sant Sopar. Probablement La Gioconda és un dels retrats més famosos de la història i visitats al Museu del Louvre. A destacar també el seu dibuix de l’Home de Vitruvi, estudi de les proporcions del cos humà. Amb una perspectiva urbanística va remodelar la Plaça del Campidoglio de Roma. Va ser molt prolífic, escrivint i dibuixant, deixant un enorme llegat de pàgines. Afortunadament es van recollir els seus documents i dibuixos i podem consultar.-los en arxius digitals com e-Leo (Biblioteca Leonardiana) i el Leonardo interactiu de la Biblioteca Nacional de España (BNE). També va destacar com a inventor d’estris i maquinàries antecedents d’altres que utilitzem avui en dia com l’helicòpter o el submarí.
Michelangelo Buonarroti neix l’any 1475 i morí al 1564. Per a ell, l’escultura es l’art superior tot i que també practica l’arquitectura, escriu i pinta.També va mostrar les seves grans dots des de petit .Els seus contemporanis l’anomenaven el Diví. Roma seria la ciutat que el va veure triunfar amb la Pietà i el David. Aquesta escultura de marbre blanc, de més de 5 metres d’alçada i més de 5 tones de pes, d’una sola peça, és una de les escultures més famoses del món i la podem veure a la Galeria de l’Academia a Florència. Hi veiem un home musculós, en tensió, amb una mirada concentrada. El David ja ens mostra una característica de les seves obres, la terribilità, paraula que s’utilitzà aleshores per designar l’estil grandiós i de gran força, energia i expressivitat en les seves escultures. Va viure vint anys més que Leonardo, i això li va permetre una obra més extensa. Va ser també un gran mestre de la pintura i ho podem copsar a la Capella Sixtina al Vaticà. Comença la decoració de la volta de la Capella Sixtina al 1508 i hi va treballar 4 anys, on podem seguir històries del Génesis, amb la imatge de La Creació d’Adam. En una segona etapa, entre 1536 i 1541 pintaría el Judici Final per decorar l’absis.
Val a dir que vaig gaudir força de LEONARDO VERSUS MICHELANGELO, tot allò que havia estudiat i el que afortunadament he pogut veure d’aquests dos genis ho he gaudit des d’una perspectiva diferent. La comparació ha estat un estímul per entendre millor la seva genialitat. A quin dels dos votarieu vosaltres com al vostre preferit?
En paraules de Jonathan Jones, crític d’art britànic i que l’exposició recull “La competició entre Leonardo i Michelangelo va donar lloc a una nova idea de “geni”, la de l’artista com un ésser original i enigmàtic, en la qual encara avui creiem. Va ser en aquesta competició que, per primera vegada, es va reconèixer plenament i obertament els artistes no com a simples artesans que feien una feina, sinó com a creadors gaire bé divins de noves obres”. ( The lost battles : Leonardo, Michelangelo and the Artistic Duel that Defined the Renaissance (Knopf 2012),
Queden pocs dies per visitar-la al IDEAL Centre d’Arts Digitals, el darrer és el 2 de març.
Montserrat Garcia Llovera