Mentre observo com esquilen un nen malcriat, a Badalona hi ha persones que dormen sota un pont.
Esperar el torn en una perruqueria pot ser una lliçó de vida fins i tot per al més savi. Sento com en Ricard, un jubilat de cara rodona i somriure amable, amb aquella barba blanca que li dona un aire de iaio entranyable, explica al barber –amb gestos amplis i veu animada– el seu enginyós truc per escapar de l’onada de fred i no gastar diners. Diu que ell, armat amb el mòbil i un bon llibre de butxaca, s’enfila a la part del darrere d’un autobús climatitzat i es deixa dur d’un cap a l’altre de la ciutat, com si fos un creuer urbà. Li és igual repetir el trajecte tres o quatre vegades al dia:
-Em distrec mirant el paisatge que canvia, les botigues, la gent que puja i baixa… Tot abans que quedar-me tancat a casa com un presoner o perdut entre els passadissos d’un centre comercial ple de consumidors compulsius. En Ricard pontifica:
-Les onades de fred, de calor extrema o les DANA ja no són ocasionals; s’han convertit en una visita habitual i temuda. El planeta pateix les conseqüències del canvi climàtic, i les grans ciutats s’han transformat en autèntics purgatoris. Tot plegat posa en risc la salut i el benestar de milions de persones, especialment dels més grans. Cal espavilar-se; no entenc com altres no ho fan, diu. La ràdio que té sintonitzada el barber explica que a Badalona encara hi queda gent sota el pont. Ningú dels presents diu res; ningú gosa fer comentaris. Silenci.
A títol individual, és cert, gent senzilla com en Ricard s’espavila com pot: inventen solucions creatives, pràctiques i, de vegades, fins i tot divertides per estalviar diners en electricitat, aigua i gas. És admirable, sí, però cal no oblidar que les receptes individuals de barra de bar o barberia no són cap solució. Son pura anècdota auto justificativa per fugir de la mala consciencia.
Si, és magnífic que les ciutats tinguin refugis climàtics: espais pensats expressament per oferir aixopluc als ciutadans contra els rigors del temps, ja sigui la fredor glacial de l’hivern o la xafogor infernal de l’estiu. És important gaudir de centres cívics amb aire condicionat, biblioteques silencioses –fresques a l’estiu, calefactades a l’hivern–, ideades perquè els ciutadans com en Ricard, son els que voten, visquin cofois sense necessitat d’agafar l’autobús o romandre aïllats a casa seva. Però… què fem amb sers humans, com els de Badalona, que dormen sota el pont?
Cal que les administracions es posin les piles per protegir les persones més vulnerables de polítics demagogs sense escrúpols.
Joan Ferran