Cada vegada que un home o una dona del PP, de Vox o de qualsevol partit de dretes parla d’assetjament sexual, de prostitució o de bordells mentre imparteix lliçons de moral, assistim a un espectacle d’hipocresia i cinisme en estat pur.
El discurs moralista s’esfondra quan conviu amb el silenci còmplice davant les vergonyes internes de les pròpies files. Es construeix un relat aparentment exemplar alhora que es tapen pràctiques, silencis i complicitats que formen part d’un sistema que diuen combatre. El problema no és només el que es diu, sinó sobretot el que s’amaga.
Les denúncies per agressions sexuals, abusos o violències masclistes són absolutament necessàries. Han de ser públiques i en veu alta, no només confidències privades. Sense denúncies no hi ha possibilitat real de canvi social. Han de ser valentes, coherents i transversals: han d’afectar tots els àmbits polítics i ideològics, sense privilegis ni excepcions. El masclisme no té carnet ni etiqueta; és estructural i travessa partits polítics, institucions i espais de poder sense distinció.
Quan només s’assenyala un bàndol, es crea una ficció perillosa: la idea que el masclisme i la violència contra les dones són patrimoni exclusiu d’un sol costat polític, mentre l’altre queda impol·lut i fora de sospita. De debò hem de creure que no hi ha masclistes ni puteros al PP o a Vox, un partit que nega el concepte específic de violència de gènere?
Aquest relat és profundament injust i perillós. El masclisme només es combat amb transparència, assumpció de responsabilitats i una voluntat real d’afrontar-lo allà on aparegui, sense miraments partidistes. Callar, minimitzar o protegir els propis mentre s’assenyala l’altre no és feminisme ni defensa de les dones: és pur cinisme.
El «ja n’hi ha prou» ha de ressonar per netejar-ho tot, no només allò que convé segons interessos polítics.
Aquesta és una crida a les dones del PP, de Vox i d’altres formacions de dretes:cal trencar els silencis i, quan sigui necessari, presentar denúncies. Necessitem que hi hagi respostes fermes davant qualsevol agressor, en tots els àmbits. Només així podrem avançar cap a un entorn lliure de violències masclistes i d’hipocresia institucional.
Rosa Maria Puig-Serra