Tornar a l’armari en la vellesa: la història de la Lola i la Pepa

Quan envellir significa amagar-se de nou

Moltes persones pertanyents al col·lectiu LGTBI es veuen obligades a ocultar la seva identitat quan entren en residències o centres de dia. La por a l’estigma i al rebuig fa que, després d’una vida de lluita, tornin a l’armari. La història de la Lola i la Pepa és un exemple dolorós d’aquesta realitat.

La Lola i la Pepa eren veïnes de Can Peguera, a Nou Barris. Feia més de quaranta anys que vivien juntes i tot el barri sabia que eren parella. La Lola, dona amb caràcter i gran cor, ex prostituta del Raval, era una referent veïnal; la Pepa, discreta i reservada, era el seu contrapunt perfecte.

Quan la Pepa va començar a patir Alzheimer, ambdues van ingressar en una residència. Allà, la Lola va decidir presentar-se com a “amiga” de la Pepa, no pas com a parella. Ho feia per evitar el rebuig i la discriminació. “Son demasiadas guerras abiertas y ya no tengo fuerza para tanto”, confessava.

El cas de la Lola i la Pepa reflecteix una realitat compartida per moltes persones grans LGTBI. Després d’haver viscut la joventut sota la repressió franquista i la moral de l’Església, ara la por a ser jutjades en entorns desconeguts i amb persones de la seva cohort d’edat les porta a amagar-se de nou. Després d’una vida de lluita amb orgull, es veuen obligades a tornar a l’armari.

Aquesta decisió comporta conseqüències greus: patiment i ansietat, aïllament emocional, solitud i dificultats per sentir-se bé amb un mateix.

Per evitar aquesta situació calen polítiques públiques, protocols inclusius en serveis i centres per a persones grans, així com activitats de conscienciació per a tota la societat.

L’any 2023, la Generalitat de Catalunya va reconèixer que el col·lectiu LGTBI era “un desconegut” en les residències. Fruit d’aquesta reflexió, i amb el treball conjunt amb entitats, es va elaborar la Guia pràctica per incorporar la perspectiva LGBTI+ a les residències i altres centres i recursos per a persones grans.

Aquest document proposa mesures com:

• Formació del personal social i sociosanitari.
• Ús de llenguatge inclusiu i visualització de símbols de suport LGTBI.
• Figures de referència dins els centres per acompanyar residents LGTBI.
• Creació d’espais de socialització que fomentin la convivència sense discriminació.

El passat 15 de novembre, a partir d’una convocatòria conjunta de la Fundació Enllaç i l’Associació GAC per a la IV Jornada Persones grans LGTBI i suport social, es va evidenciar la necessitat de trencar la invisibilitat del col·lectiu de persones grans LGTBI i reflexionar sobre el suport social que reben en el seu procés d’envelliment. Es va deixar clar que envellir amb orgull és un acte ple de rebel·lia i de lluita i el fet d’envellir no pot significar tornar a l’armari:

En definitiva, envellir ha de fer-se en un espai de seguretat i respecte. El repte és garantir que les persones LGTBI no hagin de renunciar a la seva identitat en la vellesa. Les polítiques públiques i les guies de bones pràctiques són un pas endavant, però la clau està en la sensibilització quotidiana i comunitària.

Només així es podrà evitar que la por i l’estigma obliguin a un retorn dolorós a l’armari, i que històries com la de la Lola i la Pepa no es tornin a repetir.