En aquesta ocasió no parlarem de libres ni de pel·lícules, ni de música, ni d’exposicions; parlarem d’una ciutat colombiana, Cartagena de Indias. Aquesta ciutat va perdre la major part dels seus arxius del període colonial per causes naturals i d’altres accidentals. Semblaria que tal i com succeeix a Macondo, Cartagena de Indias arriba al llindar de l’oblit. Igual que Macondo, Cartagena de Indias perviu.
El que avui anomenem Cartagena de Indias era un territori de nom Kalamary (crancs en llengua caribenya), que ocupava un poble anomenat Karib a tocar d’una badia paradisíaca. Les seves aigües eren cristal·lines, hi havien nombrosos peixos, aus, marisc i petits mamífers, amb boscos de manglars que els protegien del mar.
La costa del Carib colombià, que s’allarga uns 1600 km, havia estat habitada per pobles originaris des de més de 3000 anys A.C.
A finals del segle XV les potències europees necessitaven l’or per a les seves economies i el buscarien més enllà de les terres properes. A diferencia d’altres països, Espanya i Portugal ho varen intentar per l’Oceà Atlàntic aprofitant els coneixements que de la navegació tenien els musulmans. L’arribada de Colon a aquelles terres desconegudes va convertir a Espanya en la primera potencia mundial del moment.
Així, un día de l’any 1500, els habitants de Kalamary es van veure sorpresos per unes naus que procedien d’un altre mon. Desprès de 30 anys d’intents de conquesta, l’1 de juny de 1533 Pedro de Heredia va fundar Cartagena de Indias. La seva badia permetria en el futur la construcció d’un port. Gràcies a aquest, a finals del segle XVI, Cartagena ja era una ciutat amb gran moviment portuari: exportació de metalls preciosos, or i pedres precioses, i importació d’esclaus negres necessaris pels treballs durs. Enginyers militars comencen a fortificar Cartagena per a protegir-la.
Espanya havia estat autoritzada pel Papat a explotar les riqueses de les terres americanes; evidentment ni França ni Anglaterra, altres potències del moment , amigues o enemigues quan tocava, hi estaven d’acord. Isabel I d’Anglaterra finança al corsari Francis Drake, a qui anomena Sir. L’any 1586 Drake assalta Cartagena i deixarà la ciutat mig destruïda i arruïnada.
Al 1697 és el monarca francès, Lluis XIV qui promou una expedició amb corsaris per saquejar Cartagena, considerada la ciutat portuària més rica de l’Imperi espanyol. El comandant designat pel Rei era Bernard Desjean, Baró de Pointis. Es va trobar una Cartagena on la població que podia gaudia de la riquesa i una administració corrupta que confiaven en les seves fortificacions davant possibles assalts. Aquestes varen ser dominades, els rics i els nobles deixen la ciutat. L’administració colonial es trasllada a l’interior, a Santa Fe, en el futur la seu del Virreinat de Nova Granada, més tard Santa Fe de Bogotà, avui Bogotà.
Cartagena de Indias va continuar sent un port estratègic i comercial important, també de negres esclaus. De fet, per Cartagena hi passaven alts funcionaris, científics, frares i sacerdots, científics, els Virreis de Nova Granada, que preferien Cartagena al Palau de Santa Fé, i també els Virreis del Perú.
Hem de dir que Cartagena era més aviat un mercat d’esclaus cap a altres indrets i no tant a la ciutat. La majoria dels seus habitants eren “Pardos Libres”, no europeus, des de població indígena a afrodescendents, amb drets i deures com a súbdits del Rei d’Espanya.
Al 1708 de nou els anglesos ataquen galions espanyols i enfonsen la nau capitana, el Galeon San José aprop de Cartagena amb quasi tota la seva tripulació i passatge. Se n’ha parlat abastament perquè al 2015 es varen localitzar les seves restes i hi ha una disputa entre els governs colombià i espanyol. El vaixell anava carregat d’or i pedres precioses; el seu valor avui és incalculable. El President colombià aleshores, Juan Manuel Santos, va dir que era la troballa de patrimoni dels més grans si no el més gran de la historia de la humanitat.
A finals del segle XVII i durat el segle XVIII la ciutat reforça la seva protecció amb noves fortificacions: Castillo de san Felipe de Barajas, Bateria de Santiago, Fuerte de San José, Bateria del Angel San Rafael, Defensas Cerro de la Popa,…
Blas de Lezo, Tinent General de l’Armada Espanyola, mariner prestigiòs, arriba a Cartagena quan ja la ciutat nomès es un punt militar, molt ben fortificat, base naval molt important però el comerç entre Amèrica i Europa des de Cartagena ja no ho era. Defensa Cartagena del setge front els anglesos comandats per l’Almirall anglès Edward Vernon l’any 1741, durant la “Guerra del Asiento” entre el Regne de Gran Bretanya i l’Imperi Espanyol al Carib per raons comercials.
Al segle XVIII, la població de Cartagena era d’unes 12.000 persones, més de la tercera part eren militars,
El 20 de juliol de 1810, Colòmbia comença el camí cap a la independència del domini espanyol que culminaria el 7 d’agost de 1819 a la Batalla de Boyacà, quan Simón Bolívar, derrota l’exercit del monarca espanyol.
A aquesta resumida historia podem afegir altres apunts: la resistència dels esclaus negres organitzats en Palenques, Cabildos i Juntas, el llegat de la cultura africana en la música i les danses, la llengua criolla i també una gastronomia diferent.
Les construccions de les cases cartageneres de l’època colonial, amb els seus balcons, amb clares influències d’Espanya i del món àrab; les esglésies, convents, i demés edificis religiosos de culte catòlic, on es troba la barreja de les arrels culturals dels europeus, els indígenes i els africans.
Pere Claver, nascut a Verdú província de Lleida, dedica gran part de la seva vida a la primera meitat del segle XVII als esclaus negres, anomenant-se ell mateix “esclau dels esclaus negres per sempre”. L’esclavitud fou abolida a Colòmbia des de l’1 de gener de 1852. L’any 1985 el Congrés de Colòmbia va decidir que el dia 9 de setembre seria el Dia dels Drets Humans a Colòmbia, en honor del sant; al costat d’on va viure es construí l’església de Sant Pere Claver on hi trobem una imatge de la Moreneta.
O el paper del Tribunal del Santo Oficio de la Inquisició que va tenir una de les seves seus a Cartagena.
I tantes històries personals que desconeixem.
I no podem oblidar que gràcies a tot això, en un clima tropical d’altes temperatures i xàfecs arrauxats, Cartagena de Indias és actualment un destí turístic de primer nivell, declarada per la UNESCO l’any 1984 Patrimoni de la Humanitat. Podem debatre a fons que va passar realment a Amèrica després de 1492, quines ha estat les conseqüències…?
Com Macondo, Cartagena no caurà en l’oblit.
Montserrat García Llovera