D’aquí un parell de setmanes, el 30 de setembre, la secció de bàsquet del F.C. Barcelona té previst encetar la seva participació en l’Eurocopa amb un partit contra el Hapoel de Tel Aviv a Sofía. Contribuirà d’aquesta manera en el blanqueig d’un Estat que es defineix com l’única democràcia d’Orient Mitjà, però que en realitat no és res més que un règim d’apartheid no gaire diferent del que va existir dècades enrere a Sud-àfrica, on els palestins viuen separats per un mur, no poden utilitzar determinades carreteres i on, a ciutats com Jerusalem, hi ha una xarxa d’autobús pels jueus i una altra pels palestins.
Un règim que fent servir com a excusa l’execrable matança perpetrada per Hamas el 7 d’octubre de 2023, on van perdre la vida 1.400 israelians, ha empès una campanya d’extermini a Gaza, on ja han mort 64.800 palestins. Un règim que assassina cada dia 28 nens. L’ull per ull i dent per dent proclamat al llibre de l’Èxode fa molt que va quedar enrere. El que tenim davant nostre, el que ens mostren els diaris cada dia, és un genocidi vergonyant.
Està en la consciència de cadascú tancar els ulls i esdevenir còmplice d’un crim monstruós contra la humanitat o repudiar i combatre l’horror . Si el Barça juga aquest partit es convertirà en col·laborador d’un règim que s’enorgulleix de no deixar passar ni un gram de menjar ni una gota d’aigua als gazians, mentre els bombardeja sense compassió amb el propòsit reconegut d’expulsar-los de la seva terra. Significa també trair els valors democràtics que sempre ha defensat i que el van convertir en “més que un club”.
El Barça té l’oportunitat d’unir-se a la lliga de la decència. Només ha de fer una cosa: tenir la valentia de negar-se a jugar amb una pilota tacada de sang.
Còrtum