La mort d’una treballadora de la neteja a Barcelona, presumiblement a causa de l’onada de calor –encara s’està pendent de determinar-ne els motius exactes– , ens ha obert els ulls i ens ha fet veure que, en ple segle XXI, encara hi ha molts oficis desprotegits i que es desenvolupen en circumstàncies desfavorables. Sovint, des de la comoditat de les nostres oficines climatitzades, refrigerades a l’estiu, escalfades a l’hivern i informatitzades, no ens adonem –o no volem adonar-nos– que la vida és plena de feines que es practiquen a la intempèrie, que estan a mercè de les inclemències del temps o que impliquen un esforç físic diari i considerable.
Tampoc som conscients de la quantitat d’empleats i empleades que duen a terme una tasca sorda i invisible, però que gràcies a la qual el nostre dia a dia és més transitable. La Montse, el nom de la dona fatalment traspassada, posa el focus en qui escombra els carrers. Podem afegir a la llista de persones amb encàrrecs feixucs els repartidors de mercaderies, els paletes de les construccions, els miners, els obrers de les carreteres, els qui instal·len antenes, i un llarguíssim etcètera.
Ens agrada trepitjar les voreres i notar-les polides. Entrem al supermercat i esperem trobar-hi els prestatges plens. Ens plau conduir per vies ben asfaltades. Demanem que les obres a la nostra segona residència s’acabin com abans millor. Engeguem el televisor i ens molesta no visionar tots els canals correctament.
Però cal tenir present que tot això no surt del no-res. És mercès a determinades ocupacions que és possible i que pren forma. Pensem-hi, doncs, quan accedim als nostres confortables edificis, quan pugem al nostre vehicle privat o quan mirem el món des de la nostra finestra. No se’ls veu. Però hi són.
Xavier Barberà
Filòleg
@xbarberam