Kiko Veneno – Camarón de la Isla
Deuria ser a començaments dels anys 2000. En el meu despatx, d’assessor del Síndic de Greuges de Catalunya, vaig rebre la visita del que en aquell moment era alcalde de Gavà, Didac Pestaña. Acudia a manifestar la seva rotunda disconformitat amb el projecte de construcció de la tercera pista de l’aeroport de Barcelona. L’ús d’aquesta nova pista provocaria molèsties acústiques als residents a la zona de Gavà Mar i l’ajuntament no estava disposat a renunciar al creixement urbanístic en aquella part del municipi propera a una de les capçaleres de la pista projectada.
Algunes dades preliminars: Segons les consultes que he fet, el municipi de Gavà té uns 47.000 habitants i la franja costera de Gavà Mar sembla que té uns 8.000 residents. Els preus d’habitatge són a partir d’uns 370.000 euros pers aquells d’uns 60 metres quadrats. Una zona selecta i amb d’habitatges de molt alt cost d’adquisició. Certament els residents tenen tot el dret a viure en condicions dignes.
Altra informació a tenir en compte. En aquests moments l’aeroport Josep Tarradellas disposa de tres pistes. Dues paral·leles i una transversal. Les pistes es denominen segons la seva orientació i es poden fer servir en els dos sentits en funció del vent. Els avions han d’enlairar-se i aterrar sempre contra el vent, de cara al vent. Així, la pista més antiga i llarga té 3.352 metres i el seu ús predominant és l’orientació 24R (rumb nord-est/surd-oest. 24 per 240 graus i R per dreta en anglès per diferenciar-la de la tercera pista situada a la seva esquerra, L de left). Per tant quan s’utilitza en sentit invers es sumen 180 graus i tenim la pista 06L , 60 graus, sentit sud-oest/nord-est i es situa a l’esquerra de la tercera pista. La tercera pista, la més propera a la platja, es denomina 24L (ús predominant) i 06R i té 2.660 metres de longitud. La segona pista és transversal a les paral·leles. Es denomina 02/20, té 2.528 i té un ús residual, principalment en horari nocturn fent l’aproximació i aterratge des del mar, 02.
Per explicar-ho de forma ràpida la qüestió de la contaminació acústica sobre Gavà Mar es va afrontar de dues maneres: Acordant l’ús segregat de les dues pistes paral·leles, de manera que l’ús predominant de la 24R, la més llarga, fos per aterrar i l’enlairament es fes per la 24L. La segona condició acordada és que quan els avions s’enlairen per la 24L han de fer un gir brusc de 60 graus en direcció al mar per a no sobre volar Gavà Mar sigui quin sigui el seu destí. Tot això salvant situacions excepcionals segons la meteorologia, el pes i destí dels avions.
En aviació la seguretat és un criteri prevalent en tots el casos. Els avions grans i pesats, i sempre que han de fer vols transcontinentals a l’anar molt carregats de combustible, necessiten les pistes més llargues per enlairar-se. En l’aeroport de Barcelona la pràctica ordinària és la contraria. La tercera pista, 692 metres més curta que la primera, és la que habitualment s’utilitza pels enlairaments i la primera, la més llarga, pels aterratges comprometen així els criteris de seguretat aèria. Per tant els vols transcontinentals a l’aeroport de Barcelona estan penalitzats i comprometen també l’operativa ordinària dels altres vols per l’ús segregat de les pistes. Entenc que aquesta situació forma par del nucli de la polèmica sobre si procedeix o no ampliació de la tercera pista mantenint l’ús segregat de les pistes.
La tecnologia dels avions ha millorat molt en 24 anys. Ara els motors són molt més silenciosos, o menys sorollosos, i no és vola transcontinentalment només per raons de negoci o turisme. Tenim molts residents d’origen llatinoamericà i d’altres llocs llunyans que amb una certa freqüència viatgen als seus llocs d’origen.
Certament cal mantenir el debat sobre la sostenibilitat en matèria de medi ambient dels diferents sistemes de transports i el debat sobre el model social que desitgem però tots hem estat, o serem, viatgers, per necessitat o gaudi i en qualsevol cas el moviment de les persones s’ha globalitzat. És la realitat.
Però em pregunto si es té, o s’ha tingut en compte l’alternativa d’acabar amb l’ús segregat de les pistes a la llum de l’aplicació de noves tecnològiques en l’àmbit de l’aviació. A lo millor no caldria ampliar la tercera pista. Això i, a lo millor, gastant-se Aena menys diners que en l’ampliació, podria dedicar-los a l’aïllament acústic de les supervivendes dels millonetis de Gavà Mar i aquests podrien continuar vivint tranquil·lament. Igual se m’escapa alguna cosa, però aquí ho deixo.
Manel Sanz