VINT ANYS DE DIMONIS, VINT ANYS DE POLS

El 26 d’abril de 2005, ara fa vint anys, sortia a la venda ‘Devils & Dust’ ꟷdimonis i polsꟷ de Bruce Springsteen. Fou un disc sense l’habitual E Street Band, sorgit durant el període de separació entre ell i el grup, parèntesi que durà de 1988 a 1999.

Tal com va fer amb ‘Nebraska’ (1982) i amb ‘The ghost of Tom Joad’ (1995), D&D significà una aturada en el camí. El propi Bruce, a les seves memòries, explica que va aprofitar algunes gravacions descartades de ‘The ghost…’ per nodrir D&D. És a dir, hi ha una certa continuïtat, malgrat els deu anys entremig, entre l’un i l’altre. Va ser una pinzellada de calma enmig de l’energia i una asseguda tranquil·la després de l’exitós ‘The rising’ (2002) i abans de l’animat ‘The Seeger Sessions’ (2006). Deixà el seu característic rock per endinsar-se en la música popular americana, amarant-se de country, de folk i d’arrels. Fins i tot, en alguns passatges recorda Johnny Cash.

El disc, de dotze títols, arrenca amb la que dona nom a l’àlbum, «Devils & Dust», un tema que, d’alguna manera, és el buc insígnia de tot el treball, que es vengué com a single i que fou força difós en emissores de ràdio. Juntament amb «Jesus was an only son» representen el cantó espiritual i religiós d’aquesta entrega.

D’acord l’esperit pausat del CD, hi ha cançons tristes i melancòliques com «Reno», «Black cowboys», «Silver Palomino», «The hitter», «Matamoros Banks», en les quals es reflecteixen els drames de l’emigració mexicana, la supervivència dels nouvinguts o les dificultats per tirar endavant. Com a contrapunt, hi ha peces rítmiques i alegres com ara «All the way home», «Maria’s bed» i «All I’m thinking about»; i n’hi ha d’esperançadores com «Long time coming» i «Leah».

Finalment destacar que D&D és una obra que, dues dècades després, té plena vigència, doncs la croada trumpista contra la nova ciutadania que està impulsant l’actual administració republicana fa que ens retornin amb força renovada els missatges, les lletres i el compromís del Boss amb aquests conciutadans seus.

Xavier Barberà

Filòleg

@xbarberam

Deixa un comentari