No fa gaires mesos quan em preguntaven si havia vist alguna sèrie coreana em mirava amb cara de pocs amics a qui em preguntava, imaginava que aquestes series eren estranyes, eren sobre tècniques de lluita oriental o tradicions que no tenien res a veure amb mi ni amb la meva forma de viure.
Tant me n’havien parlat que un dia de pluja a casa d’una amiga fan d’aquestes series vaig començar a veure’n una. Era “Crash Landing on You”. I quines coses!, la sèrie em va enganxar. Els protagonistes son d’una fesomia quasi perfecte, els ulls ametllats, quasi sense parpelles, el nas perfilat, els llavis com si se’ls haguessin tatuat i pintat amb un llapis de llavis de color rosa o vermell, la pell neta, polida, de color clar, els homes imberbes i amb molt de cabell negre i amb força al cap així com la nou del coll ben pronunciada.
No vull ser spoiler però la trama et permet veure la diferència entre la vida a Corea del Nord i la del Sud, diuen que la productora ha estat assessorada per coreans del nord que han passat al sud i així han pogut descriure com es viu allà.
Ambdues Corees, la República Popular Democràtica de Corea i la República de Corea, es a dir, el que coneixem per Corea del Sud, estan només separades des del 1948 quan nord-americans i soviètics es repartiren el país partint-lo en dos pel paral·lel 38. El règim de Corea del Nord és totalitari, d’ideologia comunista, un país tancat en si mateix, autosuficient, el poder en mans del líder suprem, l’aparell de l’Estat ho controla tot i prima la propaganda.
En canvi, Corea del Sud és una república constitucional, es troba ben posicionada en el ranking de desenvolupament humà amb el numero 19 (IDH), és una societat en creixement, potència industrial, avançada tecnològica i científicament, amb alts nivells de llibertat política i religiosa.
La primera vegada que vaig sentir a parlar dels coreans va ser a Montserrat (quines coses!). Allà hi trobava sovint grups d’asiàtics, alguns amb un sacerdot vestit amb clergyman entre el grup. Em vaig assabentar que eren ciutadans coreans, que moltes vegades eren confosos al Passeig de Gràcia de Barcelona amb ciutadans xinesos o japonesos, però no, eren de Corea del Sud. Vaig descobrir també que un 30% de la població d’aquell país, són cristians, entre aquests, l’11% son catòlics. Això es fa palès a alguna d’aquestes sèries on es veuen esglésies com les de la nostra terra o personatges que llegeixen la Bíblia.
La indústria de les sèries coreanes, K-drama, provinent de Corea del Sud, ara de distribució global, et permet conèixer una societat diferent, la seva forma de viure, la seva gastronomia, les relacions entre les persones de diferents generacions, les relacions entre l’home i la dona ja que la majoria d’aquestes sèries tenen un caràcter romàntic, la seva llengua i com s’expressen, toquen temes ben actuals també a casa nostra i d’altres que són més propis de la seva cultura. Per exemple, veiem que hi ha el costum de beure força i sovint, en concret el seu licor, el soju, així com també vi, acabant en ocasions molt beguts. El jovent professional viu en apartaments petits en veritables ruscs. Tenen una alta relació de proximitat amb Estats Units on molt jovent va a formar-se o a treballar i on hi ha una gran comunitat de coreans residents. Passen les estones a Karaokes tot i que practiquen esports i es cuiden la imatge nois i noies; d’un temps ençà està de moda la cosmètica coreana. Veus també com utilitzen la força física per castigar als fills, inclús entre home i dona es peguen, es poden donar puntades, s’estiren dels cabells, criden molt quan es barallen.
D’altre banda, també hi podem veure el respecte que els fills tenen als seus pares i avis, com obeeixen als seus pares en assumptes dels que ja no opinem aquí com la cerca de feina o de marit o muller. Tot i que l’expectativa de vida no s’allunya dels països occidentals, surten molts personatges orfes educats pels avis, i inclús orfenats. L’obligació del servei militar, la cerimònia dels funerals, les exigències en el treball, el sentiment d’estar predestinats…
Dèiem que la majoria d’aquestes sèries, que acostumen a tenir 16 capítols de més d’una hora de durada, son romàntiques. Copses grans diferències en les relacions afectives; constates el llarg procés que transcorre entre el primer encontre i el si definitiu de la relació. L’expressivitat dels actors i les actrius et mou, la delicadesa en les mirades, la tendresa en el tracte, com retiren la cadira perquè la noia pugui seure-hi, la lentitud del noi al retirar el cabell de la cara d’ella (acostuma a ser el primer contacte físic), el primer petó que es donen, que més aviat sembla que l’ala d’una papallona es posi sobre els llavis, com a molt i en poques sèries, només el tors nu del protagonista masculí, el pudor… Sensualitat, emocions contingudes, el desig, el dubte, tot allò que ara aquí ventilem, gestionem en pocs dies o hores, en moltes d’aquestes sèries no s’acaba fins el capítol 15 dels 16, es a dir, que han passat setmanes o mesos, en algun cas, anys.
Quantes tradicions de segles conviuen amb la societat més moderna, portes que s’obren amb l’empremta dactilar, llums que s’encenen soles o fent un aplaudiment, ordinadors, programes i apps un darrera l’altra; alts i moderns gratacels, grans avingudes i cotxes d’última generació. Una bona barreja de tradició i modernitat.
A Barcelona podem trobar-hi molts restaurants coreans i alguna casa de menjar coreà per emportar. A més del típic Kimchi (col xinesa, rave i altres verdures fermentades) i els fideus i l’arròs, podem trobar el Bibimbap, plat d’arròs amb verdures i carn i amb salsa picant, el hot dog arrebossat, la barbacoa i altres plats que us convido a descobrir.
Algunes de les sèries que he vist, a part la ja mencionada Crash Landing on You: em va encantar Romance is a Bonus Book. És una pel·lícula deliciosa des del punt de vista de la edició d’un llibre. Des del tracte amb els autors, com es treballen cadascun dels aspectes com el disseny de la coberta o què fan amb els llibres no venuts. Aquí la història d’amor que necessita forces capítols per reafirmar-se és entre una dona més gran i un jove amics des de l’adolescència.
Això també passa a Something in the Rain, curiosament. Amb alguna escena a recordar com quan el protagonista intenta en diverses ocasions abraçar a la noia per l’espatlla sense finalment atrevir-se. Aquí veiem també com es treballa, ella en una empresa de cafè amb franquícies i ell, que ha tornat de treballar i formar-se als Estat Units, de dissenyador de jocs digitals. Se’ns mostra l’assetjament sexual a la feina i l’assetjament laboral. També la noia més gran que ell.
El amor es como el cha cha cha, gira entorn el sentiment de culpa; a One Spring Night, hi veiem el funcionament d’una biblioteca pública, l’assetjament a la bibliotecària per un ex-novio i el mal concepte que es té d’un pare solter; a Love Next Door veiem com funciona un despatx d’arquitectes i l’urbanisme d’una ciutat a tocar de Seul.
Us animo a veure’n alguna. Aquestes i d’altres sèries les podem veure a Netflix. Li hauré d’agrair que passi bones estones i m’entrin ganes de conèixer Corea!
Monsterrat García Llovera