Les festes de Nadal són una aturada de la quotidianitat que ens preparen per acomiadar l’any i per rebre el nou amb més o menys alegria. La cloenda de les festes va a càrrec dels savis i les sàvies d’orient o com vulgueu anomenar-los. I a partir d’aquest parèntesi sant tornem-hi al dia a dia particular de cadascú. Enrere queden els regals, les entaulades llargues i …
Com podeu detectar, no m’agraden aquestes festivitats, ni de petita, ni de gran, sempre és el mateix. De tota manera, aquest any l’he acabat de manera diferent i l’he començat amb un bon relat que us el recomano.
Uns dies abans d’acabar l’any, un grup de feministes vam anar a Avinyó a manifestar el nostre rebuig i la nostra solidaritat amb la Gisèle. La justícia patriarcal va decidir avançar vint-i-quatre hores la sentència per treure’ns l’honor de poder viure el moment. No vam modificar l’assistència prevista per divendres. Vam manifestar el nostre refús davant el Palau de Justícia per les minses condemnes rebudes per alguns violadors, van rebre l’escalf de la població d’Avinyó, de les feministes de la localitat i la presència de molts mitjans de comunicació. Novament, gràcies, Gisèle.
I vaig començar l’any amb la lectura del llibre CORATGE de l’Imma Tubella per preparar la presentació del llibre del dia 15 de gener a Sant Boi, tot un èxit d’assistència. Us recomano la lectura d’aquesta novel·la que parla de la lluita de les dones kurdes per viure en un territori lliure, sí, heu llegit bé, territori lliure, no els interessa la independència, com promoure una convivència democràtica amb unes regles de joc noves, on la perspectiva, la mirada feminista es contempli al costat de la dels homes.
Durant tota l’explicació de l’experiència de Kobane surava en l’ambient, per què la premsa no en parla i crec que tinc la resposta.
Quan fa uns anys vaig preguntar a amics independentistes i després de la independència com ens organitzarem? Ara no toca, va ser la resposta per part dels homes que es creuen hereus per designi patriarcal inamovible. Primer la independència i després triarem el model.
Tampoc tocava fer la revolució abans que guanyar la guerra. Tampoc tocava fer la revolució feminista, abans que derrotar el franquisme. I ara tampoc toca, parlar de Korane no sigui que… I així ens va!
Vaig cavil·lar la resposta durant temps. Les dones kurdes m’han aportat la solució. Silenciada per la premsa oficial no sigui que s’hi apuntin més veus de les previstes. És una experiència exportable, extensible, justa i imprescindibles on dones i homes viuen amb igualtat superant formes anacròniques. Els desitjo molta sort. I a tu, Imma Tubella moltes gràcies pel relat. Esperem la continuïtat amb una altra història tan apassionant.
I a tothom, us desitjo sort pel 2025. Crec que la necessitarem.
