Aquestes passades festes una nena de 3 anys va haver de ser ingressada d’urgència en un hospital de la xarxa pública catalana. No cal parlar del dolor i el patiment dels seus pares i de tots els seus familiars però sí vull fer esment de la valentia de la nena gràcies a la fortalesa manifestada especialment pels seus pares que van saber romandre tranquils i tendres amb la seva filla.
Escric aquestes línies per destacar l’actuació dels serveis d’urgència. L’equip que va atendre la nena els primers moments i després l’equip de planta van demostrar no només una excel·lent professionalitat sinó també una molt important i valuosa humanitat envers la nena i els seus familiars immediats, fent que la seva estada a l’hospital fos més suau i menys traumàtica.
D’altra banda, i ja a pocs dies abans del dia de reis, hi ha un altre punt que mereix que se’n parli. Es tracta de les visites d’esportistes, començant pel d’un equip de futbol local al que van seguir els de jugadors d’equips d’elit tant de futbol com de basquetbol. Em semblen que manifesten unes actituds mols despreses, molt generoses. Passar per les àrees de pediatria quan es tracta d’infants malalts i no pas de nadons que acaben d’arribar al món suposa implicació. Imagino que els nois de l’equip local ho fan per mantenir una tradició que demostra altruisme. Ignoro si en els complexes contractes dels esportistes d’elit hi consta alguna clàusula que els hi fa anar. Però davant els jugadors que es van arribar a l’hospital crec que ho feien de voluntat i amb molta naturalitat.
No és pas pels regals que van fer-li a la nena, els mateixos que van rebre els altres infants de la planta de pediatria, i que sempre són agraïts i més que benvinguts, sinó que es tracta del temps que hi dediquen i amb quina facilitat ho fan durant les seves visites. Sé que fa anys que membres d’un equip van a Sant Joan de Déu, per exemple, però el que desconeixia era que altres equips d’altres esports també ho fan per altres centres públics.
Valgui aquest text com l’oportunitat per expressar l’agraïment davant l’experta professionalització, així com la gratitud envers la humanitat, la bondat i la naturalitat en què tothom, tant els equips sanitaris com els equips d’esports, han mostrat envers les criatures hospitalitzades i les persones que són amb elles. Aquestes companyies, aquestes actituds són realment impagables, enaltint els valors de la nostra societat.
Carme Grandas
Historiadora de l’art
